EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
SUBSCRIPCIÓ DE PAGAMENT
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Tinc 30 anys. Lleidatà d'arrels balaguerines. Sóc persona de solucions, urbanita, entusiasta i amb ambició. La meva passió és el periodisme, la sociologia, la filosofia i les ciències polítiques. Sóc emprenedor i activista sociocultural. M'interessaria poder participar en esdeveniments i mitjans de comunicació.

M'agrada la informàtica, el màrqueting, la política, el personal branding, les relacions públiques i les empreses. Els meus hobbies són tenir cura meves amistats, la ràdio, els restaurants, les tecnologies i la moda.

✅Tinc aspiracions en la meva vida i els meus valors o aptituds principals en el treball són la persistència després de l'objectiu, la capacitat d'automotivar, l'empatia, el treball en equip, entusiasme, creativitat i el #optimisme

✅El meu lema a la vida és OPTIMISME. Sí, sóc optimista. No sembla útil ser qualsevol altra cosa.
Tinc una actitud positiva davant la vida que m'omple de valor al meu i als altres.

✅Compto amb el títol de "Digital Màrqueting i Community Manager". Em considero una persona creativa, sincera, sana, esportista, persistent, ambiciosa, empàtica, perfeccionista i filantròpica.

✅He participat en "Espejo Público" d'Antena3, a Onda Cero a "Nits de ràdio", a la taula rodona de «Els mitjans locals en l'era global» l'any 2016 a Lleida. Finalista VII edició de Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
M'agradaria poder treballar en empreses audiovisuals i de periodisme com ara CCMA, Onda Cero, Grup Godó, CADENA SER, Grup Flaix, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grup Prisa i altres companyies d'humor, com El Terrat i Minoria Absoluta.

✅Em sento molt identificat amb multinacionals com Mediamarkt, Google, Facebook, Samsung, IBM, Amazon i Microsoft.

He estat vinculat en política però m'he adonat que el millor és la diversitat. És a dir: sé recollir la part bona de cada ideologia. He col·laborat amb entitats locals i ONG.

✅Las persones que més admiro són Bill Gates, Andreu Buenafuente, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Susanna Griso, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Domene, Marta López, Leo Garriga, Elon Musk i José Luis Cordeiro.
He publicat més de 500 articles en premsa de paper. Tinc 4 recomanacions professionals.


No ho dubti i contacti amb mi via MD o @oficialcastells des de Facebook, Twitter i Instagram. Acredito 4 recomanacions de professionals al meu perfil.
?WhatsApp de treball ➡️ 657.675.525
Estic actiu a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

M' ajudes a fer realitat els meus somnis
Segueix-me @oficialcastells o contacta amb mi ara mateix!

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat
Dilluns, 01 Mai 2017 18:42

La cultura de sortir al carrer

Dels fracassos i les frustracions se n'aprén moltíssim, i ens atreviriem a dir que la gent que té més èxit és la que més ha fracassat.
Darrerament es recepten molts psicofàrmacs perquè la gent vol evadir-se de la realitat (i dels fracassos). Però això és bo per la societat? Doncs segons coneguts especialistes veterans de l'Hospital Santa Maria de Lleida, creuen se n'està fent un abús. És a dir: se'n recepten massa i sense motius.  

No obstant això, creiem que hi ha gent que realment necessiten fàrmacs (ansiolítics, hipnòtics i antidepressius), però no per sempre, sinó de forma transitòria. 
Si hi hagués més relacions socials, una cultura emocional i més valors a la societat creiem que no faria falta cap medicament dels que citem. Però com ens ho podem fer per crear aquesta xarxa de relacions socials?
Segons el nostre criteri fa falta que les xarxes socials d'internet (Facebook i Whatsapp) promoguin i fomentin el fenomen de sortir al carrer i les relacions interpersonals, ja que el problema principal de la societat avui dia és la manca de relacions socials 'reals'. 

Des de l'aparició de les noves tecnologies hem perdut bona part del tresor de les amistats (reals) i ja comença a ser hora que aquest tresor el reconquistem. Ni el Whatsapp ni Facebook han de ser substituts de la cultura de sortir al carrer. Tampoc trobem gaire normal ni ètic que quan tenim l'oportunitat d'anar a un restaurant amb els amics tots estiguin fent ús del telèfon mòvil continuament. No li veiem cap sentit i és una falta de respecte cap als demés.

Per no ser uns fracassats i frustrats i sobretot per tenir èxit tot comença per nosaltres mateixos. Nosaltres hem de fer el pas de sortir al carrer, comprar, passejar, xerrar, anar al teatre, riure una estona amb els amics o disfrutar del dia a dia com ho fèiem abans. Érem feliços, oi? 

Maria Verdés Reche, balaguerina amb arrels garriguenques, emprenedora amb tan sols 26 anys. És diplomada en fisioteràpia i futura osteòpata (cursa 5è d'osteopatia en la EOM), amb formació en punció seca, kinesiotaping, espatlla, fibròlisidiacutànea i sòl pèlvic.
A finals de l'any passat va obrir "Epiphysis" a Les Borges Blanques. Aquest va néixer després d'una experiència traumàtica en un altre centre, d'on va treure l'empenta necessària per complir els seus objectius. Justament la metàfora d'Epiphysis és aquesta: es denomina epífisis a la zona que conforma l'extrem dels ossos llargs, que formen les articulacions com per exemple el genoll o el maluc; el curiós és que sembla més dèbil per dins però és capaç de suportar i distribuir càrregues importantíssimes a la resta d'os.
Actualment treballa en el seu propi centre i col·labora amb el centre Kine a Lleida. Ha treballat en diversos centres amb mútues i en el F.C. Borges. Maria comenta que està pensant en nous projectes i, tot i que no té pressa, espera aviat donar-nos notícies.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Primer que tot donar-te les gràcies per acceptar la nostra invitació de El Mercadal, per saber més a fons aspectes personals, professionals i els teus consells relacionats amb el camp de la fisioteràpia i de l'osteopatia.

Tot un honor per mi tenir-te aquí sabent que ets una de les professionals de la fisioteràpia amb més prestigi de les nostres contrades.

Al contrari, el gust és totalment meu per deixar que col·labori amb vosaltres. Estic molt agraïda del fet que confieu en els meus coneixements i de què els redacteu, de tal manera que la fisioteràpia i l'osteopatia pugui arribar a més gent que no sap de què tracta. Hi ha poca informació i la poca que hi ha, molts cops no és correcta.

Ens podries dir a quina edat tenies clar que volies ser fisioterapeuta?

 Amb 8 anys veia a la televisió una sèrie on sortia una persona alleugerint els dolors d'una altra. No sé com ni perquè, aquell fet em va atreure moltíssim i vaig informar-me de què era i vaig saber que es tractava de fisioteràpia. Des de llavors, el meu camí només ha anat enfocat a aquesta professió, tenia clar que volia ser-ho i no m'agradava res més. Tots els professors de l'escola/institut on he anat em van ajudar molt en aquesta decisió i em van animar a seguir endavant i indiscutiblement els meus pares també.

Què és la fisioteràpia? I la osteopatia?

La fisioteràpia és una disciplina de la salut que ofereix una alternativa no farmacològica que ajuda a pal·liar i prevenir les molèsties. La fisioteràpia no és fer un massatge, no és només ficar calor, corrents, ultrasons, etc.; és molt més que això, s'usen tècniques actives i passives molt diverses per arribar a tractar la patologia del pacient. Aquests aparells són un complement, no l'elecció principal, però per desgràcia aquest és un tema que no pertoca en aquesta entrevista, ja que hi entren més factors...

La osteopatia és la ciència i l'art de diagnosticar i tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà, que provoquen trastorns i pertorben l'estat de salut de l'organisme. D'igual manera, la osteopatia no és fer un simple "crec" als ossos, no és petar els ossos. En el nostre país, per ser osteòpata primer has de ser fisioterapeuta (o doctor), per tant, un osteòpata també és un fisioterapeuta. Hi ha centres que venen l'osteopatia com si fos quelcom diferent de la fisioteràpia, evidentment té un altre enfocament, però és un "complement" a la fisioteràpia, per entendre millor al cos i abordar-lo en tots els aspectes.

Si al cos hi ha ossos, músculs, lligaments, artèries, membranes, fàscies, nervis, etc. i només tractem l'os, creieu que el problema estarà solucionat? És de sentit comú.



Creus que per fer aquest tipus de treball cal tenir vocació?

Un SÍ ben gran, però crec que en totes les professions s'ha de tenir vocació! Com es diu: "eligeun trabajo que te gusten no tendrás que trabajar ni un día de tu vida".
Es nota molt quan una persona fa el seu treball amb gust, passió i dedicació. A mi personalment, m'ho diuen sovint. Quan un pacient acudeix a la meva consulta, m'agrada explicar-li per què del seu dolor (li ensenyo imatges o fins i tot li faig dibuixos) i el que farem per solucionar-ho, a més és quelcom que faig sense pensar: m'agrada tant la meva feina que sense volguer aquesta passió la transmeto al que tinc davant.

Des de quan et dediques en aquest món?

El 2009 vaig començar la carrera de fisioteràpia a la URV i des de llavors, amb les pràctiques en les diferents clíniques/hospitals de la província de Tarragona, ja vas agafant l'experiència. En acabar-la el 2012 ja em vaigmuntar pel meu compte a Balaguer, a més vaig trobar feina molt aviat en una residència d'avis. Vaig anar alternant durant 3 anys aquestes feines amb els estudis d'osteopatia, que són els que actualment estic cursant (són 6 anys, estic al 5è) i al cap d'aquests 3 anys vaig aventurar-me en el que actualment coneixem com Epiphysis.

Quina és la filosofia de Epiphysis?
Epiphysis va néixer, pròpiament, aquest setembre del 2016. Va néixer amb l'esperança i il·lusió de transmetre la fisioteràpia i osteopatia a la gent de manera diferent. Encara és el principi d'un projecte que espero que vagi creixent dia a dia fins a aconseguir els meus objectius.

El lema és: que diferent és ser ates en serio i no en sèrie; significa que cada persona és diferent i el terapeuta ha d'adequar el tractament a la persona que té davant. L'altre dia, parlava amb un noi que està fent recuperació amb mútua i es visita amb mi un cop/setmana de manera particular. Ell mateix em va dir: "quan estic fent la rehabilitació, faig la mateixa que una senyora que té artrosi de genoll".


Quin tipus de pacients tens habitualment?
Difícil de respondre però m'aventuro a dir que sobretot dones. Pot ser pel fet de ser dona els hi transmeto més confiança o per aquest mateix fet els homes no me'n tenen tanta. Molts homes que he tingut m'han dit que no sabien si acudir a mi pel fet de ser dona (per què se'ns atribueix que no tenim tanta força com ells...). Vaja, "más vale maña, que fuerza", oi? Són mites que encara s'han de trencar. Un fisioterapeuta no cal que tingui tanta força per què no tot es basa en això.

Normalment gent de mitjana edat, però també gent jove i gent gran.

Explica's una mica en què consisteix el teu treball...
Aprofitant aquesta pregunta, vull aclarir que . Això sí, el 30% de treball és meu i el 70% és qüestió del pacient; no serveix de res que jo estigui tractant problemes digestius i el pacient continuï menjant malament.

Ara sí, doncs, el meu treball consisteix a investigar, observar i tractar. Quan un pacient entra per primera vegada a la meva consulta ja em fixo com camina i com és la seva postura. Primer de tot s'ha de fer una anamnesi, que consisteix en una sèrie de preguntes per arribar a la causa de la patologia del pacient. Després s'observa, es fan tests, proves, es palpa.Per anar acotant l'origen de la simptomatologia. Finalment es passa al tractament (inclou tècniques passives, actives, consells, recomanacions..). Les següents sessions van encaminades al tractament, si va bé el tractament escollit se segueix la mateixa línia, si no va bé evidentment es canvia el plantejament i per tant el tractament. Si veig que he de derivar a algun company de professió, ho faig.



Perquè creus que és tant important?
Per què ajuda a prevenir patologies i a millorar la qualitat de vida. Hi ha persones que degut al seu treball, morfologia, hàbits, etc. han de dur a terme un manteniment al llarg de la vida sobretot per prevenir. Un manteniment no és cada setmana, depenent de la persona és 1 cop cada 3 o fins i tot cada 6 mesos. Va venir fa un temps a consulta un nen amb plagiocefàlia (deformitat cranial que consisteix en un aplanament de darrere el cap), ell per exemple és un clar exemple de prevenció: actualment no tenia molts símptomes, només una mica de mal de cap, doncs el tractament va anar enfocat en prevenir futures patologies donant mobilitat i elasticitat a totes les estructures del crani i les que l'envolten.

Quant sol durar una sessió?
La primera sessió és d'una hora, on, com he dit abans, es fa l'anamnesi i els diferents tests per arribar a l'origen de la simptomatologia i a més, una part de tractament. Després es poden fer sessions de 45' o de 30'.

Si una persona necessita una sessió a domicili també hi pots anar?

Normalment no faig sessions a domicili, ja que no és el mateix, no tinc tants recursos com a la meva consulta amb la camilla i l'agilitat del tractament no és el mateix. Tot i així, n'he fet i en faig algun molt puntual, en el cas que m'ho pugui combinar bé i la persona realment ho requereixi.


Quines són les tècniques osteopàtiques que més fas servir?
Buf.No sabria dir. La que em vingui al cap en aquell moment. Faig manipulacions, treball visceral, cranial. Depenent de la persona trio una tècnica o una altra: si la persona és molt «activa », demano tècniques amb col·laboració del pacient i faig un tractament més actiu, si és més aviat «passiva » i tranquil·la faig tècniques més suaus i ajudant amb la respiració.

Quins són els beneficis de la punció seca?
La Punció seca és una tècnica invasiva que utilitza la punció amb agulles d'acupuntura per al tractament de l'afecció musculoesquelètica coneguda com a Punt Gallet (la famosa contractura) culpables de la síndrome de dolor miofascial, aquesta síndrome provoca dolor al múscul afectat o en les zones de dolor referit (a distància) i debilitat muscular.

La introducció de l'agulla sobre el punt i l'obtenció de respostes de contracció involuntària (resposta d'espasme local) provoquen els efectes beneficiosos de la tècnica (disminució del dolor i millora del moviment).

Existeixen tractaments específics eficaços per tractar migranyes o mals de cap?
Les migranyes normalment són genètiques (hereditàries), per tant no podem treure-les però podem disminuir el nombre d'atacs, la freqüència i la intensitat. Les cefalees  desapareixen amb el tractament. Es basa com en qualsevol altre tractament: buscar l'origen i tractar-lo. Normalment es tracta la musculatura del coll i cap, es revisen disfuncions articulars a nivell cervical, tractament cranial (treball de membranes, sutures cranials i tots els elements de l'interior), etc.

 



Creus que en general la gent es cuida bé físicament?
Hi ha de tot. Però m'alegra veure que cada cop hi ha més que es cuida, estan prenent consciència de el bo que és mantenir-se actiu i sobretot canviar d'hàbits en el que fa la manera d'alimentar-se.

Quin esport recomanes practicar més als teus pacients i perquè?
Caminar. «Buenobonito barato ». Per mi és el millor per què és menys lesiu, tot i així també recomano piscina, Pilates, ioga, bici.. Jo no prohibeixo cap esport en principi, si vec que és perjudicial per al pacient li intento fer veure i que intenti buscar algun altre que li agradi.

Creus que s'ha de fer prevenció enlloc d'esperar a tenir dolors per acudir a sessions de fisioteràpia?
I tant que sí! Com ja he dit abans, la prevenció és important. Depenent del treball i/o l'esport que es faci. El que em trobo molt a consulta és gent que fa dies que aguanta el dolor, llavors què passa? Que volen "curar-se" ràpid i t'ho exigeixen. A la que no tenen dolor ja deixen de venir i ja hi tornem a ser... van fent fins que es tornen a quedar "enganxats". I entrem en un cercle viciós.

El cos és savi i com he dit abans té la capacitat d'autocurar-se, quan ens fa mal quelcom ell intenta adaptar-se perquè no ens faci mal, ens avisa i ens envia senyals perquè hi posem solució. Nosaltres, pensem: "que bé ja no em fa mal jase m'ha passat sol". No! El cos s'ha adaptat per no sentir el dolor però l'origen de la simptomatologia encara hi és, és per això que arriba el dia que el dolor ja no passa i costa més de solucionar.

Quins problemes sols tractar a la consulta? I quins són els més freqüents?

La zona que tracto amb més freqüència és la lumbosacra (el final de l'esquena i començament del cul) i les cervicals. Però bé, hi ha de tot: genolls, peus, espatlles, tendinitis... Hi ha dolors de tota mena.



Creus que hi ha intrusisme en la teva professió?
Per desgràcia, sí. Fer un massatge no costa, és quelcom instintiu, el que costa és arribar a determinar l'origen del problema que té el pacient. Quan és una persona jove i esportista amb un simple massatge anirà fent, però quan és un pacient amb pluripatologies i antecedents, l'assumpte es complica. El problema és quan pensem que tot es cura amb un massatge. Però bé, crec que hi ha gent que pren consciència sobre la seva salut i es posa en bones mans. El problema és que avui en dia tot està a internet (bé, no tot per sort sinó no tindríem feina jeje) i hi ha molts físios que fan divulgació en línia de tractaments, i no veuen que això ens perjudica a tots per què hi ha molt d'intrusisme i gent sense titulació de professional sanitari pot agafar i fer-ho.

Quins motius donaries a la gent perquè s'animin a triar un professional titulat?
Veritablement no cal dir cap motiu ni convèncer a ningú. La gent s'ha d'acostumar a demanar titulació: a què tu no deixaries que t'operés un metge amb un curset de 5 o 6 mesos? Quan ens operen o anem al metge, demanem el millor, oi? Doncs en la fisioteràpia el mateix, no oblideu que estan tocant el nostre cos i sobretot la nostra salut.

Estudiem una carrera i tenim una formació molt costosa, tant econòmicament com pel que fa a estudi. Ens hem d'estar renovant constantment amb les noves propostes de tractaments que sorgeixen i per això hi ha gent investigant darrere nostre. Són moltes hores d'estudi, molt d'estrès i sacrifici darrere les nostres professions.

Fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies per atendre'ns. Acomiada't dels nostres lectors.

Moltes gràcies a vosaltres de nou, espero que us hagi agradat i hàgiu pogut entendre millor la fisioteràpia i osteopatia. Fins aviat!

EPIPHYSIS 

C/ NOU, 14 - LOCAL

LES BORGES BLANQUES
Tel.644751309

Dimecres, 22 Març 2017 17:35

L'art de saber comunicar en positiu

Cada dia els mitjans de comunicació tradicionals ens bombardejen a base de notícies pessimistes, que només busquen el morbo i alterar emocionalment als lectors. I avui després dels atemptats de Londres els diaris i televisions només fan que alterar el nostre pensament.

Nosaltres creiem que una altra forma de fer periodisme és possible. Necessitem un periodisme ètic i responsable amb la ciutadania, que cregui amb els valors que ens van ensenyar a l'escola. Desde el nostre punt de vista creiem que els mitjans de comunicació tenen un repte pendent:fer periodisme optimista. Evidentment els verdaders optimistes som nosaltres, que fa 5 anys vam iniciar un projecte que ha crescut fins arribar a la seva consolidació a la xarxa. Però igualment convidem a que altres mitjans vulguin imitar aquest esperit renovador del sector de la comunicació iniciat per EL MERCADAL.

Desde el nostre punt de vista el periodisme podria aconseguir acabar amb les desigualtats, en un termini d'uns 20 anys si es fa amb ètica. Recordem-ho: el quart poder és la comunicació.

 

Molta gent va donar les passades eleccions la confiança a Jordi Ignasi Vidal i l'equip d'Esquerra Repúblicana de Balaguer. Va haver una tendència de vot a la baixa del PSC que podria atribuir-se al desgast de l'ex-alcalde Miquel Aguilà, que després de fer les inversions més cares de l'història (entre elles Lapallavacara) va voler apartar-se de la política.

Tampoc van ser bons resultats els que va conseguir l'antiga Convergència i Unió (Ara PDeCAT), liderada per Josep Maria Roigé, que va perdre les eleccions per només un vot. Ni tampoc del Partit Popular i ICV-EuA, que no van conseguir representació. Els guanyadors van ser Ciutadans, la CUP i Ara sí que van poder entrar per primer cop a l'Ajuntament.

Molts de nosaltres ens preguntarem: cap a on anirem quan s'acabi la gestió del govern tripartit?

Nosaltres creiem que el més viable, engrescador i beneficiós a dia d'avui per la ciutat és que societat civil de Balaguer i diferents partits de diverses ideologies facin una canditatura unitària a la balaguerina sense excloure'n cap partit.  Amb l'arribada d'Ara sí a l'Ajuntament ha crescut la passió per un Balaguer optimista. I nosaltres que som optimistes creiem que la política balaguerina del futur s'ha de regenerar molt més,cal fer-la molt més participativa, lliure i transparent.

 QUI SÓN A DIA D'AVUI ELS NOSTRES REPRESENTANTS AL AJUNTAMENT DE BALAGUER?

Grup Municipal d’Esquerra-Agrupació Municipal

Foto Alcalde Foto Joan Biscarri Foto Ester Guarné
Jordi Ignasi Vidal Giné Joan Biscarri Gassió Ester Guarné Tanyà
Foto Gerard Torres Foto Gemma Vilarasau  
Gerard Torres Viola
Gemma Vilarasau Cinca
 



Grup Municipal Partit Demòcrata 'PDeCAT'

Foto Josep Maria Roigé Foto Nuri Toledo Foto Miquel Vendrell
Josep Maria Roigé Rafel Nuri Toledo Garcés Miquel Vendrell Garcia
Foto Miquel Aige Foto Núria Giné  
Miquel Aige Donés
Núria Giné Rocaspana
 



Grup Municipal Socialista

Foto Carlos Garcia Foto Lorena González Foto Albert Saiz
Carlos Garcia Gómez Lorena Gonzàlez Dios Albert Saiz Vela



Grup Municipal de la CUP

Foto Carles Mateu Foto Josep Maria Colea  
Carles Mateu Molins Josep Maria Colea Garcia  



Grup Municipal de Ciutadans

Foto Albert López    
Albert López Millán    



Grup Municipal Balaguer Ara Sí

Foto Joan Pla    
Joan Pla Cubedo

 

Dijous, 19 Gener 2017 18:26

Persones amb capacitat per emprendre

Alguns pares, mares i famílies de persones que pateixen alguna malaltia mental es troben amb persones amb moltes ganes de fer coses bones per canviar la societat, i això els desorienta, ja que alguns dels psiquiatres i professionals de la salut mental tenen encara una visió retrògrada de les possibilitats reals d'èxit d'iniciatives emprenedores de persones diagnosticades d'alguna malaltia mental. Encara existeix una estigma  i bona part de la gent no creu amb les capacitats d'algunes persones diagnosticades d'aquest tipus de malalties que estan a l'alça.

Hi ha estereotips que impedeixen que els discapacitats puguin tenir un projecte de vida, de caràcter empresarial-emprenedor.

Seria bo que el Govern i entitats financeres ajudessin a finançar al 100% tots els projectes emprenedors d'autoocupació fets per aquest tipus de col·lectius. També caldria sensibilitzar i donar formació en hospitals i professionals que es dediquen al camp de la psicologia i formar equips de persones emprenedores i fer tallers per promoure aquests valors.  S'hauria de crear una nova categoria d'empresa de treball: les empreses privades innovadores de caràcter social. Aquestes empreses haurien de tenir el suport d'entitats financeres i del Govern, i contemplar l'ocupació d'almenys més de la meitat de la seva plantilla amb discapacitat.

No estaria pas malament que es fessin cursos d'emprenedoria adreçats a persones amb discapacitat i ajudar a que cada persona pugui traçar el seu camí tan desitjat. L'emprenedoria per aquestes persones és fonamental perquè els ajuda a superar-se i a creure més en les capacitats que en les dificultats.

Avui ens han informat de la mort el periodista i comunicador audiovisual treballador a l'empresa dels nostres companys de 7accents, en Marc Retamero.Ell era un gran amant dels esports en general i del bàsquet en particular. Era una persona perseverant. Va lluitar molt contra una enfermetat,el càncer, encara incurable. Esperem doncs que algun dia es pugui curar aquesta malaltia i evitar morts com la del Marc. Ens solidaritzem amb la seva família i amics, 7accents com també el gremi de periodistes i coneguts. 

Divendres, 16 Desembre 2016 18:42

Tots són catalanistes

Nosaltres no som ningú per donar lliçons a polítics però el que sí podem constatar és que moltes promeses polítiques s'acaben incomplint per part dels nostres governants. 

Aspirem a l'independència del nostre país de forma inmediata, o bé convocar unes eleccions. La gent amb un nivell sociocultural alt i amb estudis no creiem que es deixin enganyar en aquest sentit. En el cas que la culpa la tinguin els de Madrid, de retruc també la tenim a Catalunya per voler perseguir utopies i gastar-nos els diners amb polítiques exteriors. Qui ens tornarà aquests diners en el cas que Catalunya perdi un referèndum o acabi reformant-se la Constitució?

Ho sentim molt però ho haviem de dir: a Catalunya no hi ha cap partit polític anticatalanista. Ni el PP, ni Ciutadans, ni tampoc el PSC i molt menys Sí que es pot. Tots són catalans! A El Mercadal creiem que l'independència és un tema tant complex que podem frustrar-nos molt. Per tant creiem que hem de saber passar pàgina. I una bona forma de saber passar pàgina és acabar pactant amb el govern espanyol el que es pugui pactar. 

No tenim ni tindrem mai ni un pèl de tontos. Si no es fa una declaració unilateral veiem que aquest procés ja està perdut. Per tant demanem als senyors de Junts pel sí i de la CUP que culminin el procés amb la desobediència o bé facin un gest cap als partits unionistes i pactin el que hagin de pactar, però deixin de manipular, marejar la perdiu i fer d'aquest procés un monotema que mai té sortida.

Els ciutadans tenen dret a ser ben informats pels mitjans de comunicació, i nosaltres que estem seguint de prop el procés hi veiem que la ciutadania s'ha deixat manipular per la majoria de polítics. Uns s'han posat d'acord per l'independència i altres per anar-hi en contra. Ara volen fer creure que els bons són els independentistes i que els dolents de la pel·lícula són els que no volen que Catalunya esdevingui un nou estat dins d'Europa. 

Nosaltres, el periodisme assenyat i semicapitalista de Catalunya apostem per una societat elitista, pròspera, lliure de discriminacions, optimista, futurista, sense tabús, saludable i sempre amb una mirada positiva pel nostre país. No caurem en radicalismes ni serem tendenciosos. El que volem és fer obrir els ulls a molta gent.

Si aquest procés fracassa i per tant no es fa la Declaració Unilateral d'independència els nous actors de la propera legislatura seran els que avui dia estan a l'oposició. I llavors qui serà el bo de la pel·lícula?

 

Diumenge, 04 Desembre 2016 13:42

No és fàcil emprendre ni triunfar

El Mercadal ja porta 5 anys de trajectòria a la xarxa. Han estat cinc anys durs i intensos, d'estira-i-arronsa amb l'administració, dies i setmanes difícils on no sabiem si el rumb era el correcte. Però avui dia podem constatar que tenim un impacte a la xarxa molt superior als inicis. No hem crescut desmesuradament. I això ens genera confiança ja que no volem ser una moda passatgera, sinó un projecte de vida que passi de generació en generació. 

El Mercadal va ser fundat el 2011 de la mà del jove polifacètic de Balaguer, en  Josep Maria Castells sense cap pretensió econòmica. Simplement volia fer una aportació per la ciutat de Balaguer i el país que estem construint. Actualment El Mercadal és considerat el portal líder en optimisme a Catalunya. L'optimisme en el periodisme és essencial. Per la qual cosa pensem que el nostre projecte d'aquí un temps pot arribar a esdevenir un projecte innovador i mai vist, fet desde aquest país.

Desde sempre, hem pensat que tard o d'hora aquest projecte ha d'esdevenir un projecte social i laboral important per Catalunya,que contempli la solidaritat. Moltíssima gent no entén la finalitat d'aquest portal. 

El Mercadal és un nom d'una marca comercial patentada i desenvolupada a Balaguer, de la plaça porxada més gran de Catalunya, que vol fer periodisme optimista i no pretén ser la competència de publicacions locals i comarcals. Tampoc volem competir amb els principals diaris catalans. El Mercadal és un portal web líder en optimisme que pretén ser un complement de la gent que consumeix productes culturals en català. El Mercadal és una mena de suplement digital ètic i amb abast nacional i internacional (es pot visualitzar a tots els paísos del món) per a catalans que volen tenir una visió positiva del que passa al país, sense imatges, ressenyes ni comentaris que puguin ferir la sensibilitat de les persones que la llegeixen. 

 

 

Dimecres, 23 Novembre 2016 17:14

Quan l'estigma social pesa més que un salari

Els centres especials de treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Són també un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari. A Lleida n'hi ha diferents com ara ASPROS i Shalom però a pesar d'això no hi ha la varietat ni places de treball per a totes les persones que estan en risc d'exclusió. Només uns quants es poden sentir 'afortunats' i a més són feines mal retribuides tenint en compte que aquestes persones són molt creatives i ho fan inclús millor que grans empreses . 

Aquests CET's tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació d'uns serveis d'ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. L'objectiu d'aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol altra empresa, però la seva funció és social.

Poden incorporar-se com a treballadors/ores en els CET les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial. Gairebé la totalitat de la plantilla dels centres especials de treball estarà constituïda per treballadors i treballadores discapacitats, sense perjudici de les places en plantilla del personal no discapacitat, imprescindible per al desenvolupament de la seva activitat.

Els CET poden tenir caràcter públic o privat, i poden ser creats per les Administracions Públiques, directament o bé en col·laboració amb altres organismes, per entitats, o per persones físiques, jurídiques o comunitats de béns amb capacitat jurídica per ser empresaris.

La creació dels CET exigeix la seva qualificació i inscripció en el Registre de Centres Especials de Treball de Catalunya. Caldria preguntar-nos perquè hi ha tant poca varietat de CETS i posar remei a un problema que s'ha ignorat desde fa molt temps. A Balaguer, capital de comarca només hi ha un centre ocupacional. Fa uns anys es volia posar en marxa un negoci d'hosteleria que pretenia inserir aquests col·lectius, 'La tia lola', concretament al Hostal Nou de Balaguer, però que va fracassar de ple. Doncs la nostra proposta que fem arribar al actual equip de govern és la de crear un model de negoci, semblant als CET per Balaguer. 

Hi ha gairebé un miler de balaguerins que es troben en situació d'atur i que tenen alguna discapacitat reconeguda . Per tant creiem que s'ha de crear un nou centre especial de treball per aquestes persones. I no només ha de ser un treball com la resta, sinó que també ha d'estar ben retribuït, ja que si es tendeix a fer retribucions baixes té una connotació negativa i desprestigi cap a aquell col·lectiu. La nostra proposta que fem arribar als nostres representants polítics és que per cada capital de comarca hi hagi un mínim d'un CET que ocupi almenys 15 persones respectivament. Tantmateix s'ha de fer molta pedagogia i evitar que s'estigmatitzin aquests llocs de treball, i per tant creiem que la retribució ha de ser la mateixa (o superior) a la d'un treball normalitzat. 

Molta gent que pateix alguna discapacitat no fa aquest tipus de treballs perquè l'estigma pesa més que la contraprestació econòmica que hi ha.

Diumenge, 20 Novembre 2016 10:52

Salari Q

La qualitat sanitària només depèn de d'un factor: d'una retribució econòmica alta i formació continuada dels seus professionals. A pesar de queixes que han fet arribar desde els principals sindicats de treball com UGT i CCOO, no reben un salari que pugui garantir una qualitat assistencial de l'excel·lència.

Qualitat per qualitat és un concepte nou que volem introduir des d'aquesta publicació perquè creiem que l'immediatesa dels serveis sanitaris i assistencials és possible. I tant que és possible! Només depèn d'algunes ments estancades i de les noves generacions.

Si la societat avança i com més qualitat hi hagi en les retribucions de les feines hi haurà aquesta sensació d'immediatesa. No hauria de fer por doncs, als polítics destinar una partida pressupostària per pagar més bé als metges, auxiliars d'infermeria, infermers, especialistes, treballadors socials,especialistes... I no només els sanitaris sinó els demés funcionaris que es dediquen a tractar amb altres persones. De fet, l'immediatesa ja existeix en alguns negocis del sector terciari i el sector quart que és la comunicació i el periodisme. Doncs no trobariem extrany que d'aquí uns anys fos normal votar desde casa, poder fer consultes a metges per videoconferència, o fer tràmits burocràtics instantànis desde els nostres smartphones.

Estem en una nova era, la que no imita a les passades, la de la valentia i l'astúcia. La que vol avançar i no retrocedir. La que vol endevinar i no enganyar...!

El govern de la Generalitat s'hauria de comprometre en realitzar un pla de treball conjuntament amb les empreses, comerços i sindicats per difondre, treballar i arribar a establir el salari mínim de 1.000 euros en totes les empreses que tinguin activitat a Catalunta. També haurien de plantejar-se estudiar la introducció d'ajudes a les empreses que millorin les condicions salarials dels seus treballadors.

L'actual salari mínim interprofessional fixat pel govern espanyol en 655,20 euros és insuficient per cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder viure a les ciutats catalanes.

Estem segurs que amb un salari mínim de 1.000 euros es contribuirà a la millora de les condicions. Amb un salari mínim més alt, augmentarà la capacitat de consum i de l'activitat econòmica, i s'assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada.

 

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER