EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
SUBSCRIPCIÓ DE PAGAMENT
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Tinc 30 anys. Lleidatà d'arrels balaguerines. Sóc persona de solucions, urbanita, entusiasta i amb ambició. La meva passió és el periodisme, la sociologia, la filosofia i les ciències polítiques. Sóc emprenedor i activista sociocultural. M'interessaria poder participar en esdeveniments i mitjans de comunicació.

M'agrada la informàtica, el màrqueting, la política, el personal branding, les relacions públiques i les empreses. Els meus hobbies són tenir cura meves amistats, la ràdio, els restaurants, les tecnologies i la moda.

✅Tinc aspiracions en la meva vida i els meus valors o aptituds principals en el treball són la persistència després de l'objectiu, la capacitat d'automotivar, l'empatia, el treball en equip, entusiasme, creativitat i el #optimisme

✅El meu lema a la vida és OPTIMISME. Sí, sóc optimista. No sembla útil ser qualsevol altra cosa.
Tinc una actitud positiva davant la vida que m'omple de valor al meu i als altres.

✅Compto amb el títol de "Digital Màrqueting i Community Manager". Em considero una persona creativa, sincera, sana, esportista, persistent, ambiciosa, empàtica, perfeccionista i filantròpica.

✅He participat en "Espejo Público" d'Antena3, a Onda Cero a "Nits de ràdio", a la taula rodona de «Els mitjans locals en l'era global» l'any 2016 a Lleida. Finalista VII edició de Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
M'agradaria poder treballar en empreses audiovisuals i de periodisme com ara CCMA, Onda Cero, Grup Godó, CADENA SER, Grup Flaix, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grup Prisa i altres companyies d'humor, com El Terrat i Minoria Absoluta.

✅Em sento molt identificat amb multinacionals com Mediamarkt, Google, Facebook, Samsung, IBM, Amazon i Microsoft.

He estat vinculat en política però m'he adonat que el millor és la diversitat. És a dir: sé recollir la part bona de cada ideologia. He col·laborat amb entitats locals i ONG.

✅Las persones que més admiro són Bill Gates, Andreu Buenafuente, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Susanna Griso, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Domene, Marta López, Leo Garriga, Elon Musk i José Luis Cordeiro.
He publicat més de 500 articles en premsa de paper. Tinc 4 recomanacions professionals.


No ho dubti i contacti amb mi via MD o @oficialcastells des de Facebook, Twitter i Instagram. Acredito 4 recomanacions de professionals al meu perfil.
?WhatsApp de treball ➡️ 657.675.525
Estic actiu a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

M' ajudes a fer realitat els meus somnis
Segueix-me @oficialcastells o contacta amb mi ara mateix!

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

 

Nascuda a les Les Borges Blanques el 28 de setembre del 1959.

 

Es llicencià en Medicina i Cirugia l’any 1984 a la Universitat de Barcelona, el mateix any entrà a treballar com a metgessa a la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

Fou membre del patronat de l'emissora municipal Ràdio Les Borges i de l'assemblea local de la Creu Roja.

 

L'any 1983 fou escollida regidora de l'Ajuntament de les Borges Blanques, paral·lelament es va afiliar al PSC-PSOE.

 

Posteriorment fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, essent reelegida a les eleccions del 1992, càrrec que va exercir fins el final de la IV legislatura el 26 de setembre de 1995. Igualment en aquest període fou membre del Consell nacional del PSC. A partir de 1991 passa a formar part del Consell Comarcal de les Garrigues.

 

Durant els anys que exercí com diputada, compatibilitzà el seu càrrec amb l'extensió dels seus estudis, realitzant els següents: Màster en Drogodependències per la Universitat de Barcelona (1990), Màster en Salut Pública per laUniversitat de Barcelona (amb la colaboració de la Johns Hopkins University) (1991) i Màster en Psicopatologia Clínica per la Universitat Ramon Llull de Barcelona (1997).

 

Amb el final de la seva etapa política, l'any 1996 torna a exercir com metgessa de la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida. El 2002 obté la especialitat en en Alcoholisme per la Universitat Autònoma de Madrid, posteriorment el 2003 obté el Títol de Metge Especialista en Psiquiatria (Ministeri d'Educació d'Espanya), el 2005 rep el títol de doctor cum laude amb la tesi Els Trastorns de la Personalitat en Addictes a l’Heroïna com a determinants de la seroconversió al VIH, una associació rellevant (presentada a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona).

 

En el període comprès entre 1990 i 2003 també fou professora de Salut Pública i d'Educació per la Salut a l'Escola de Treball Social de Lleida, entitat adscrita a la Universitat de Lleida.

 

Entre el 2005 i fins al 2010 fou Directora del Servei Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu de Lleida. Sota la seva direcció el 2008 s'impulsa la creació del primer centre de l'estat espanyol pel tractament de joves amb addicció al mòbil i internet, el 2010 neix el primer centre multidisciplinari on treballen en equip neuròlegspsiquiatres i psicòlegs en el tractament del TDAH.

 

El 2008 en reconeixement a la tasca professional rep el Premi a l'Excel·lència Professional en medicina assistencial, àmbit de la salut mental, salut pública, socio-sanitari i pal·liatius del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (2008).

 

A partir del 2010 i fins a l'actualitat exerceix com Metgessa Psiquiatra de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

 

Desde quan treballa com a cap de psiquiatria de Balaguer?
Fa 3 anys que estic a Balaguer.

Han crescut les consultes a Balaguer?
Si, han crescut a causa de la crisi i l’empobriment de famílies sobretot les que tenen més problemes sanitaris. Aquesta crisi ens ha portat més depressions i problemes d’ansietat en persones que prèviament estaven bé. I ens ha descompensat les que estaven malaltes.

Quines són les més freqüents?
Les depressions, els quadre d’ansietat i dificultats amb el son.

Avui en dia les persones corren més risc a patir depressions?
Les situacions d’estres (estres per dificultats personals, per dificultats laborals o econòmiques) són factors que desencadenen les depressions i avui dia entre el model de societat que cada vegada genera més competitivitat, i la crisi tenim molts més riscos de patir-les

Expliquin's una mica sobre aquestes malalties.
Les esquizofrènies i els trastorns mental severs tenen una causa més genètica però els factors ambientals com l’estrès les poden descompensar. Per tant no n’hi més però és important que es protegeixi el col·lectiu.

Les persones que prenen tòxics són més vulnerable a patir un trastorn mental?
Els tòxics tots produeixen alteracions en el cervell en més o menys mesura, depenent del tipus de droga. Si afecten al cervell hi ha molt risc que produeixin trastorns mentals.

S'ha avançat prou?

S’ha avençat molt en el tractament d’aquestes malalties sobretot en el terreny farmacològic i aquests pacients poden realitzar una vida autònoma. El tema més pendent és la falta de recursos en l'àmbit laboral i de recursos de mitja estada, és a dir, hi ha pacients que per la seva recuperació necessiten més temps i aquest tipus de recursos els podrien ajudar.

Quins avanços creu que s’han fet en matèria de Salut Mental desde l’Hospital Santa Maria?

Hospital Santa Maria en uns anys ha desenvolupat molt la xarxa d’atenció a la salut mental, té tots els mitjans hospitalari, ambulatòria i d’atenció urgent que necessita la nostra regió.

Parlin’s una mica de la seva web,pionera en l'àmbit de la psiquiatria.
Vaig posar la pàgina web en funcionament davant la problemàtica que hi ha gent que treballa i no té por de demanar festa per anar al metge. La pàgina em permet conectar-me amb aquests pacients per via skype i també els hi puc enviar la recepta mèdica si és necessari.També hi ha pacients que per no haver de desplaçar-se prefereixen fer la connexió via skype.

Són més efectius els fàrmacs avui en dia que fa 20 anys? Perquè?


Molt més efectius, s’ha avançat en l’estudi de les anormalitats del funcionament cel·lular que tenen aquests pacients i els fàrmacs s’han anat adaptant en funció de les troballes.
Inclús els pacients greus poden fer una vida molt autònoma si compleixen amb la medicació.
Però el tractament farmacològic s’ha de complementar amb una rehabilitació del pacient en l'àmbit cognitiu i funcional i això es pot fer a través de psicoteràpia o en recursos com el centre de dia, el porxo, etc.

Que poden fer les famílies que tenen un membre que està diagnosticat per malaltia mental?
El paper de la família és molt important per al seguiment de la medicació i de les visites. Conjuntament podem treballar el que necessita el pacient, les activitats que ha de fer i els recursos que poden ser més adequats.

Com a professional troba com una barrera pels afectats l’estigma que reben d’una societat desinformada?
Hi ha molt estigma. No és cert malalts mentals siguin els responsables de la violència social. Això depèn d’altres problemes en l'àmbit social que afecten els malalts mentals tant com a la gent sense malaltia.

D'aquí a 20 anys com s’imagina el panorama de la salut mental?
Penso que tots plegats haurem fet l’esforç suficient per incorporar els pacients dins la societat des de tots els punts de vista, tant pel que fa a les relacions interpersonals, com en la feina, com en la habitatge.

Quines millores s’ha plantejat com a responsable de l’àrea de psiquiatria de Balaguer per millorar la qualitat de vida dels balaguerins?

Crec que Balaguer necessita més possibilitats de treball protegit per aquests malalts i també més recursos a nivell de habitatge.

Veu necessari un servei d’urgències de psiquiatria al nou Centre d’Alta Resolució de Balaguer?

Crec que l’Hospital Santa Maria fa aquesta funció i mantenir un servei urgències psiquiàtriques per Balaguer resultaria molt car.

 

Quim Mandado Rossell (La Jonquera 1961) va rebre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare Lluís Mandado formant part també de l’Orfeó Jonquerenc, del qual n’és director des de l’any 2005. També imparteix classes de guitarra elèctrica, baix elèctric i bateria a l’Escola de Música de la Jonquera des de 2005.

 

Va ser fundador, primer com a baix i després com a cantant, del grup de hard rock i heavy metalSangtraït, amb reminiscències fantàstiques i medievals, molt diferent dels altres grups de la seva generació, format l’any 1982. Va assolir una gran popularitat a finals dels vuitanta i durant els anys noranta, gràcies a cançons com El vol de l’home ocellSomnis entre boires o Els senyors de les pedres. El grup es va dissoldre el 20 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona.

 

 

- Com recordes els inicis de "Sangtraït"?

Va ser una etapa molt emocionant i divertida. No teníem cap pretensió i tocàvem per diversió. Sobretot cançons de grups que ens agradaven, i així vam anar aprenent.

- Al ser cantant de rock tens la sort de conèixer noies maques?

Tinc ocasió de conèixer tota mena de gent, tant nois com noies. I, en general, són gent mol maca.

- Perquè et dediques a la música?

Per què m'omple i em fa sentir viu, puc expressar-me i donar sortida a la meva creativitat.

- Quina relació tenies en el passat amb els teus companys de grup de rock?

Sempre hem tingut molt bona relació. Fa molts anys que ens coneixem i, si hem decidit tornar a tocar junts és perquè ens ho passem molt bé junts i ens respectem tan a nivell personal com a nivell creatiu.

- I ara, com porteu la fama?

Quina fama? No som un grup que sortim cada dia a la tele ni fem un tipus de música majoritari. Al contrari, estem fent una música força maltractada a nivell de mitjans de comunicació. Costa molt que els mitjans facin ressò de tot el que es surt del patró que ara toca que estigui de moda. És com si hi hagués algú que des de l'ombra vagi dient quin estil es pot sentir i quin no. Evidentment, el metal no toca ni tocarà mai en aquest país tan petit que tenim. Per sort, hi ha alguns mitjans (normalment més humils) que no es deixen corrompre i posen o parlen de tot tipus de música.

 

- Heu vingut moltes vegades a actuar a les terres de Ponent?

Sí que hem vingut, sobretot amb els grups que teníem abans de LGP, i sempre n'hem guardat un molt bon record. Quan veníem amb Sangtraït o amb Terratrèmol això era una passada, quina  força, quina canya que té la gent d'aquestes terres! És extraordinari. Sempre ens ho hem passat molt bé!

- Recordeu la primera visita que vau fer a Balaguer?

No recordo quin any va ser, però recordo haver tocat a la plaça del Mercadal amb Sangtraït.

- Espereu que el pròxim concert del dia 4 a Balaguer serà un èxit? Perquè?

Esperem retrobar-nos amb molts amics de fa anys que encara ens segueixen i trobar, també, noves cares, gent que li agrada la música potent. Són gent a la que els hem d'agrair el seu suport, ja que és gràcies a ells que seguim fent el nostre camí.

 

- Quins records té de la sala Razmatazz de Barcelona?

És el lloc on he gaudit d'alguns grans concerts i on Sangtraït va fer el seu adéu.

 

- Quins són els seus grups de música que admiren o que tenen com a referents?

Uf! hi ha molts grups als que admiro. No puc dir que siguin els referents de LGP perquè som tres músics i cada un té els seus propis gustos. El que puc dir-te és que per a mi és molt important que els grups tinguin molta força i energia i a més tinguin melodia. Que no sigui ni la potència per la potència, ni el virtuosisme exagerat.

 

- Heu pensat alguna vegada de cantar alguna cançó en algun idioma diferent?

El primer disc de LGP, "Rockferatu", el va cantar en Joan tot en castellà. Quan em van demanar que cantés jo el segon disc els vaig dir que jo cantava en català. No hi va haver cap problema. En Joan sempre ha anat alternant la llengua dels seus discs. Tant ha fet en català com en castellà, però si canto jo ho faig en català perquè és la meva llengua, m'hi sento molt còmode i, a més, em sembla que cal donar-li una empenta a una llengua que sempre es atacada.

- Cada vegada que sortiu a l'escenari teniu els nervis de la primera vegada que vau actuar?

Potser no els mateixos nervis, però sí que hi ha un formigueig que ens demostra que encara estem vius. És una descàrrega d'adrenalina. Si no la tinguéssim més ens valdria dedicar-nos a una altra cosa.

 

- Parli’ns una mica del seu nou disc. "Sancta Sanctorum". Què té de novetat respecte als discs anteriors?

A mi em sembla que hi ha una gran evolució a molt nivells. En l'àmbit instrumental és molt més exigent que el que havíem fet fins ara. Només cal mirar la feina de bateria de tot el disc. Ni som virtuosos ni volem aparentar que ho som. Som un tercet i hem d'omplir les cançons amb arranjaments honestos, que es puguin fer als directes i que resultin convincents. A nivell d'arranjaments ens hem lluït, però en la composició crec que hem marcat una gran diferència. Les melodies estan molt treballades però al mateix temps són fresques, els riffs són potents i enganxosos, les cançons son això, cançons que es poden interioritzar i fer pròpies. Potser el punt on ens hem passat una mica és en els cors. A nivell de sonoritat estem molt contents amb el resultat que hem aconseguit.

 

- Què opina dels grups de rock que fusionen el rock amb altres estils?

Cadascú és lliure de fer la música que li agradi més. Avui en dia és molt difícil ser un purista. Hi ha moltes influències i de diferents estils. Alguns poden agradar-me més i d'altres m'agraden menys, però sempre es poden aprendre coses i fer-les servir en qualsevol cançó. El més important és ser honest i tenir una personalitat que destaqui. Un estil que et faci reconeixible en totes les cançons.

- Com creieu que està el rock català en els moments actuals? Li veieu futur?

Que hi ha rock actualment a Catalunya? Segurament que sí, però ho té molt difícil per arribar a la gent. El motiu ja te l'he dit abans. Hi ha una mena de censura: si no fas aquest folc-no-sé-què que està de moda no existeixes. Per sort, la gent que es dedica al rock sol ser tossuda i fa el que li sembla. Segurament algun dia passarà aquesta moda i espero que el rock torni a tenir una oportunitat. Aquest país, on sempre hem defensat la diversitat, es mereix tenir una oferta musical més rica de la que té avui en dia.

- Quin consell li donaria als joves catalans que es vulguin dedicar a la música rock?

Que s'ho passin bé fent la música que els agrada. Que no es deixin enlluernar pel qui té més èxit. Que pensin que al que primer han de convèncer és a ells mateixos i que quan un mateix està convençut ,ho té molt més fàcil per arribar a convèncer els altres.

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE /JOAN ZAMORA

ENTREVISTA EN EXCLUSIVA PER EL PORTAL ELMERCADAL.CAT

 

 

Santiago Niño Becerra es un economista español nacido en Barcelona en 1951. Ha desempeñado diversos puestos en empresas del sector siderúrgico y desde el año 1994 es catedrático de ‘Estructura Económica’ en la Universidad Ramón Llull de Barcelona.

Autor de la llamada “Teoría sobre el nuevo crack económico de 2010”, se le conoce como “El profeta de la crisis”porque ya en marzo de 2006 anunció que se avecinaba una crisis económica de enormes proporciones

Santiago Niño Becerra ha vaticinado -en su libro El crash del 2010 y trazando cierto paralelismo con el crack del 29- una profunda crisis y una posterior y larga depresión que se puede prolongar hasta 2020.

Ha publicado varios libros, ambos éxito en ventas: “El Crash del 2010: toda la verdad sobre la crisis” (2009) y “Más allá del crash. Apuntes para una crisis” (2011). Es colaborador en diferentes medios y un habitual en las conferencias y coloquios sobre economía. Su ultimo libro se llama "Diario del crash" y ya está a la venta en todas las librerías del país donde Becerra explica de primera persona la historia pasada y futura de la crisis vista por quien la anunció antes que nadie. Un documento tan excepcional como el terrible periodo en el que ha sido escrito.

 

Parlin’s del seu nou llibre? Que té de novedós?

Recoge una selección de los artículos que, desde el 2005, de Lunes a Viernes vengo escribiendo en el periódico digital www.lacartadelabolsa.com, junto con un prólogo y unas conclusiones especialmente escritas para este libro. Pienso que es un compendio útil para reflexionar sobre lo que hasta ahora ha sido esta crisis sistémica en la que el planeta está inmerso y sobre lo que viene.
 
Quan creu que sortirem de la crisis?
Si por ‘salir de la crisis’ se entiende regresar al 2006, nunca; si se entiende que se estabilicen las cosas y ver un camino definido, hacia el 2017; a partir de ahí una recuperación muy lenta y paulatina hasta el 2020 / 2023, pero con una elevada escasez de recursos y una pérdida muy significativa, en todo, respecto a los años de ‘El mundo va bien’.
 
 
La independencia de Catalunya és viable econòmicament?
Según varios estudios como el realizado por las Dras. Nuria Bosch y Marta Espasa, de la UB, sí; otros concluyen que no. Pero existe una vía intermedia de la que nadie habla y es, resumiendo, tener un Concierto económico como el de Euskadi. Esta segunda opción mucho más fácil jurídicamente y, en lo económico, supone algo bastante semejante a la independencia.
 
 
Que es pot fer per aconseguir reduïr de manera significativa l’atur que pateix el nostre país?
Nada. Y da igual que por ‘país’ entienda Catalunya o España. Cada vez se precisa de menos factor trabajo para producir la cantidad precisa de lo que haga falta producir, esa es la consecuencia de la productividad; luego cabe esperar niveles muy elevados de desempleo estructural. La tasa de desempleo puede camuflarse a base de precariedad laboral, y los políticos lo harán; pero supone hacerse trampas al solitario.
 
 
Tornarem alguna vegada a tenir el nivel de vida que teniem fa 10 anys?
Por lo dicho anteriormente, no. Pienso que puede volverse a una situación ‘ambiental’, de entorno social, semejante a la de mediados de los años 80. Evidentemente en eso influye enormemente el progresivo adelgazamiento que está experimentando la clase media.
 
 
Espanya és la nova Alemanya?
¿De dónde ha salido eso?. Hoy las exportaciones y el turismo representan el 40% del PIB de España. Muy poco de lo que España exporta es esencial, luego se lo pueden dejar de comprar, además tres regiones exportan el 45% de lo que exporta España. Y el turismo que a España viene es, en su mayoría de clase media-media y media-baja, las que más están retrocediendo, y gastan poco por día de estancia. ¿La nueva Alemania?. Absolutamente no.
 
L’entrada d’Espanya a l’euro ha estat positiva? Perquè?
Si porque, en el caso de España, le ha protegido de la especulación que se hubiese desatado contra la peseta en el caso de no haber entrado debido a las relaciones comerciales de España con Europa; además sin la entrada en el Euro ‘España no hubiese ido bien’, y ahora aún iría peor porque estaría menos protegida.
 
 
Està a favor d’unificar el salari mínim interprofesional al mateix per tots els qui formen Europa?
Es imposible porque las productividades y los IPCs no son iguales en todos los países.
 
 
Els minijobs tenen futur a Espanya?
Si por minijobs se entiende el modelo alemán no porque detrás de él hay un Estado que es muchísimo más rico que el español y complementa cosas que aquí es imposible imaginar. Lo que tiene futuro en España es algo que en su día se utilizó mucho aquí: el contrato ‘por obra y servicio’, que será convenientemente disfrazado de alguna modalidad de empleo a tiempo parcial.
 
 
Creu que el tema sobiranista és una cortina de fum per ocultar els errors comesos pels polítics en materia económica?
El término ‘soberanista’ es político, es decir, con implicaciones jurídias, y el problema de Catalunya es económico. La LOFCA es una muy mala ley que fue aceptada en Catalunya no se sabe porqué, y el Pacto del Majestic fue una oportunidad para revertir aquella mala aceptación que, tampoco se sabe porqué, no fue utilizado. Que con una evolución política se pueda dar la vuelta a una mala marcha económica, cierto es, pero eso no le devolverá a Catalunya los entre 250 y 300 mM€ que aquella mala ley del 80 ha costado ya a Catalunya, ¿o si?.
 
 
Ens podría dir si els nostres fills tenen possibilitats de viure una crisis abans del 2100? N’hem aprés d’aquesta crisis?
Si la estructura de la dinámica histórica vivida entre 1590 y 1815 se vuelve a cumplir ahora (de momento se está cumpliendo), entre el 2055 y el 2065 tiene que producirse una crisis muy profunda. De esta crisis se aprenderán cosas, al igual que se aprendieron de las crisis de 1929, 1873, 1820, … pero da igual porque nunca una crisis sistémica es idéntica a las precedentes. Se aprenderán cosas, pero en la próxima crisis se producirán otras sobre las que se desconocerá absolutamente todo.
 
 
El seu nou llibre quant costarà a les llibreries?
(Ya se está vendiendo: se publicó a mediados de Septiembre)
 
 
Que té de diferent aquest llibre dels altres que va publicar?
El primero: ‘El crash del 2010’, publicado en el 2009, abordaba la crisis que se estaba larvando; el segundo: ‘Más allá del crash’, publicado en el 2011, se centraba en el día a día que se estaba viviendo y apuntaba a lo que sería un escenario postcrisis; este ‘Diario del Crash’, publicado en Septiembre del 2013, es un instrumento de reflexión de lo que ha sido y de lo que va ser.
 
 
Vosté es considera un profeta? Que li sol dir la gent quan el veu?
No, en absoluto. Que, por ejemplo, la deuda privada estaba creciendo fuera de control, lo vieron diversas personas, el porqué no lo analizaron y lo divulgaron, lo ignoro; no hay nada de profético en eso. ¿Qué me dice la gente?, pues quienes me abordan me suelen decir que he hecho comprensible algo tan complejo como la economía.
 
 
Creu que a Catalunya hi ha un greu problema de desequilibri territorial que fomenta la migració cap a Barcelona? Que faria vosté per reequilibrar l’economia i cohesionar el territori?
Hoy las TICs han hecho factible la descentralización administrativa y el trabajo a distancia. En cualquier caso existe una realidad: dentro de Catalunya existen zonas con muchas más posibilidades que otras, y dar salida a estas es lento.
 
 
Té pensat de dedicar-se a la política?
¡No! ¡En absoluto!
 
 
Hi ha una explicació lògica de qui ens ha ficat en aquesta crisis i qui ens ha tret o treurà, ens la pot explicar?
Nadie, del mismo modo que nadie introdujo al planeta en la Depresión de los años 30. Una crisis sistémica se produce por evolución de las cosas: un modelo se pone en marcha tras una crisis sistémica, funciona bien, comienza a dar signos de agotamiento, y se muere. En eso estamos ahora: en la muerte de un modelo. Pero otro será diseñado para sustituirlo. Siempre ha sido así, ¿por qué ahora tenía que ser de otra manera?
 
 
 
Com serà l’economia catalana al 2025?
Pienso que con una enorme autonomía económica, es decir, financiera y fiscal; con unos cuantos clusters de actividad integrados en la red europea de clusters; con un nivel de desempleo estructural y de subempleo importante; con muy escasa inmigración; con menos población; y muchísimo más orientada hacia Europa que hacia España.
 
 
Anirà a votar al referéndum sobiranista?
¿Tendrá lugar?. Pienso que no se producirá porque no será necesario: Catalunya obtendrá una muchísimo mayor autonomía financiera y fiscal y la necesidad de independencia desaparecerá.
 
 
És posible acabar amb el capitalisme pur i dur?
Finalizará cuando el Sistema se agote, del mismo modo que a principios del siglo XIX se agotó en Sistema Mercantilista, y a principios del XVI el Sistema Feudal. Las cosas evolucionarán y el Capitalismo dejará de ser necesario, y se pasará a otra cosa.
 
 
Té algún missatge esperançador per als nostres lectors?
‘No hay mal que mil años dure’ (¿O eran cien?).

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

urgell

Urgell Carrera és una jove estudiant de 18 anys  que li encanta la fotografia. Ens comenta que ella i les seves amigues de classe tenen un projecte en comú per atendre a tot tipus de col·lectius als seus propis domicilis. Ens explica les seves aficions i preferències laborals davant una crisis que passa factura a molts joves d’aquest país

Que fas un dia normal?

Últimament després de llevar-me em preparo les coses per anar a l’autoescola, ja que als matins no faig classe. En arribar faig la feina de casa i preparo el dinar per mi i la meva germana per quan arriba de classe. Després de dinar recullo les coses i em faig la motxilla per anar a classe faig angles dos dies a la setmana a l’Escola Oficial d’Idiomes i cada dia de 18:45 a 21:30 faig classes a l’ Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell. Quan arribo a casa sopo i faig deures fins que estic cansada i així són els meus dies

A què et dediques actualment?

Actualment estic fent el curs pont d’accés a grau superior, faig classes d’angles i m’intento treure el carnet de conduir

Quina és la teva vocació?

M’encanta relacionar-me amb les persones i escoltar-les, especialment aquelles que pateixen qualsevol tipus de deficiència o les persones amb edat avançada que no tenen ningú amb qui passar el temps. Aquest és un dels motius pels quals em vaig interessar a estudiar Tècnic en cures auxiliars d’infermeria i Tècnic en assistència sociosanitària

T’agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia?
Si, ara que ja tinc els dos títols mencionats anteriorment, vaig buscar feina a diferents associacions de la comarca de l’Alt Urgell i a tot arreu em deien que no tenien cap plaça i en veure que en els temps que corren no trobaré feina en lloc, vaig parlar amb unes companyes i se’ns va ocórrer la idea de muntar-nos el nostre propi negoci

De què?

La nostra idea principal és treballar inicialment com a sòcies, ja que no disposem de diners per muntar-nos una empresa. El nostre objectiu principal és atendre a tot tipus de col·lectius( ja siguin nens petits, discapacitats, gent gran…) als seus propis domicilis

Per què?

Perquè creiem que estem ben formades per a fer aquesta feina i ens agrada fer que les persones se sentin el mes a gust possible amb la nostra companyia sense que hi hagi necessitat de desplaçar-se a algun centre especialitzat

Quines complicacions hi veus?

Crec que una de les principals complicacions són els diners, fer-se autònom costa uns diners i, si no tenim feina, no ens surt a compte. Si no hi ha canvis, ho faria amb dues noies més que han estudiat el mateix que jo

I si no surt bé, que penses fer?

Doncs, si no trobo feina, seguiré estudiant fins que pugui. M’encanta la fotografia, ha anat sorgint amb els anys, amb els meus pares fem moltes excursions a la muntanya i sempre m’agrada portar la càmera a sobre i fixar-me en tots els detalls i fotografiar cada moment que passa

T’agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia?

Sí, és una opció que no vull descartar en el cas que no trobi feina del que he estudiat

Per què?

Perquè m’agrada moltíssim viatjar a altres llocs i crec que si fos fotògrafa professional podria fer-ho amb més facilitat i descobrir paisatges magnífics

Quins són els millors paisatges per fer-hi fotos?

Per mi els de muntanya

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?

Tot tipus d’espècies menys aràcnids, no els suporto! Crec que m’agradaria fotografiar les espècies que viuen a la selva o llocs semblants

Estàs a tocar d’Andorra. T’agrada aquella zona? Hi fas fotos?

Si, és una zona molt maca sobretot perquè tenim el Cadí a tocar i un munt de llocs increïbles. Faig fotos molt sovint

Ets de buscar bolets?

I tant! Sempre que podem hi anem, i per descomptat també m’emporto la càmera

T’agradaria que en lloc de fer les fotos tu, fossis tu la fotografiada?

A mi m’agrada més fer fotos que no pas que me les facin a mi perquè crec que no quedo bé a les fotos

Que fas un dia normal?
Últimament desprès de llevar-me em preparo les coses per anar a l’autoescola ja que als matins no faig classe. Al arribar faig la feina de casa i preparo el dinar per mi i la meva germana per quan arriba de classe.
Desprès de dinar recullo les coses i em faig la motxilla per anar a classe faig angles dos dies a la setmana a l’Escola Oficial d’Idiomes i cada dia de 18:45 a 21:30 faig classes a l’ Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell.
Quan arribo a casa sopo i faig deures fins que estic cansada i així son els meus dies.

A que et dediques actualment?
Actualment estic fent el curs pont d’accés a grau superior, faig classes d’angles i m’intento treure el carnet de conduir.

Quina és la teva vocació?
M’encanta relacionar-me amb les persones i escoltar-les, especialment aquelles que pateixen qualsevol tipus de deficiència o les persones amb edat avançada que no tenen ningú amb qui passar el temps.
Aquest és un dels motius pels quals em vaig interessar a estudiar Tècnic en cures auxiliars d’infermeria i Tècnic en assistència sociosanitària.
 Si, ara que ja tinc els dos títols mencionats anteriorment, vaig buscar feina a diferents associacions de la comarca de l’Alt Urgell i a tot arreu em deien que no tenien cap plaça i en veure que en els temps que corren no trobaré feina en lloc, vaig parlar amb unes companyes i se’ns va ocórrer la idea de muntar-nos el nostre propi negoci.
De què?
La nostra idea principal és treballar inicialment com a sòcies, ja que no disposem de diners per muntar-nos una empresa.
El nostre objectiu principal és atendre a tot tipus de col·lectius( ja siguin nens petits, discapacitats, gent gran...) als seus propis domicilis.
Perquè?
Perquè creiem que estem ben formades per a fer aquesta feina i ens agrada fer que les persones se sentin el mes a gust possible amb la nostra companyia sense que hi hagi necessitat de desplaçar-se a algun centre especialitzat.

Quines complicacions hi veus?
Crec que una de les principals complicacions són els diners, fer-se autònom costa uns diners i si no tenim feina no ens surt a compte.
 Si no hi ha canvis ho faria amb dues noies més que han estudiat el mateix que jo.

I si no surt bé, que penses fer?
Doncs si no trobo feina seguiré estudiant fins que pugui.
 M’encanta la fotografia, ha anat sorgint amb els anys, amb els meus pares fem moltes excursions a la muntanya i sempre m’agrada portar la càmera a sobre i fixar-me en tots els detalls i fotografiar cada moment que passa.
 T'agradaria dedicar-te professionalment a la fotografia? 

Si, es una opció que no vull descartar en el cas que no trobi feina del que he estudiat.

Perquè?
Per què m’agrada moltíssim viatjar a altres llocs i crec que si fos fotògrafa professional podria fer-ho amb més facilitat i descobrir paisatges magnífics.

Quins són els millors paisatges per fer-hi fotos?

Per mi els de muntanya.

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?
Tot tipus d’espècies menys aràcnids, no els suporto! Crec que m’agradaria fotografiar les espècies que viuen a la selva o llocs semblants.

Estas a tocar d’Andorra. T’agrada aquella zona? Hi fas fotos?
Si, és una zona molt maca sobretot perquè tenim el Cadí a tocar i un munt de llocs increïbles. Faig fotos molt sovint.

A la temporada de bolets, en sol anar a buscar-ne?

I tant! Sempre que podem hi anem, i per descomptat també m’emporto la càmera.

Quina espècie animal t’agradaria fotografiar?
Rèptils o lleopards.

T’agradaria que en lloc de fer les fotos tu, fossis tu la fotografiada?

A mi m'agrada més fer fotos que no pas que me les facin a mi perquè crec que no quedo bé a les fotos.

Urgell,Despedeix-te dels lectors de ElMercadal.cat
Moltes Gràcies per dedicar-me una petita part del vostre temps!

 

Com recorda la seva infància a l’escola? 

Amb alegria. Vaig tenir la sort que els pares em portessin a una escola activa, laica i en català. Heura, es diu. A més de les matèries, hi vaig aprendre alguns intangibles: a preguntar, per exemple, quan no saps o no entens alguna cosa. Passats els anys, ens hem trobat amb els antics companys de classe i pràcticament tots compartim aquesta sensació positiva d’haver crescut amb llibertat i, alhora, assumint un grapat de normes imprescindibles per a conviure.

Com és un dia de Núria Cadenes desde que es lleva pel matí fins  anar-se’n a dormir?

 Depèn. Hi ha una plantilla base, diguem-ne: llevar-se cap a un quart de vuit, anar a treballar, tornar a casa al vespre i, segons el grau de cansament i les ganes, escriure, estudiar, llegir o veure algun DVD. Abans de les 11 procuro ser a dormir. No me’n surto gairebémai, però. Sobre aquesta base, cal afegir-hi les variants: preparar activitats per a la llibreria, córrer a agafar el tren per pujar a Barcelona, reunions (política o cultura, però sempre reunions), actes (tant si hi participo com si hi assisteixo de públic, pràcticament cada setmana hi ha alguna cosa: som un país terriblement actiu). I, travessant-ho tot, hi ha, com li passa a tantíssima gent, la feina per la independència.

Com va sorgir la idea de fundar Maulets?

Hem de situar-nos, primer: anys vuitanta del segle XX: l’independentisme, després d’un moment marcat per l’“ara no toca” que va seguir l’anomenada “transición”, tornava a recuperar el carrer. Calia una organització que donés espai i veu al jovent i des del PSAN es va impulsar. Jo aleshores tenia 17 anys, tot just acabava d’incorporar-me a l’independentisme organitzat i vaig tenir la sort de poder participar en el procés de creació de Maulets.

Perquè va abandonar Maulets?

 Home, no pots continuar tota la vida en una organització de joves.

Creu que les properes eleccions Solidaritat Catalana té possibilitats d’entrar al Parlament de Catalunya?

 Properes eleccions... autonòmiques?! Hi ha un compromís explícit de realitzar un referèndum l’any vinent (“referèndum sí o sí”, va expressar,literalment, Artur Mas). Tot indica (i per a això treballem) que el resultat serà clar a favor de la independència. Per tant, laseqüència lògica és que, immediatament després, el Parlament compleixi la voluntat del poble i dugui a terme la declaració d’independència. Ja no hi hauria d’haver eleccions autonòmiques al Principat de Catalunya, per tant, no? Si n’hi ha, voldrà dir que el referèndum no s’ha fet. Ni el referèndum ni res.

Perquè creu que les darreres eleccions,Solidaritat va quedar fora del parlament?

 Perquè els votants van confiar en el trio CiU-ERC per dur a terme el procés d’independència. Això vol dir que tenen el mandat popular i la responsabilitat de fer-ho.

Creu que el govern espanyol autoritzarà fer la consulta?

 No. Però això no serà cap sorpresa, oi? Només espero que no serveixi d’excusa per no dur-lo a terme. El referèndum es pot fer igualment sense que calgui cap “autorització” de l’estat espanyol.

A partir de quan creu que serem independents? Estarem dins la UE? 

A partir del moment en què ens decidim a ser-ho. Arribats a aquest punt, amb una clara majoria social a favor de la independència, ja és només qüestió de voluntat. I de concreció.De resolució.Si continuem o no dins de la UE també serà una qüestió que haurem de decidir. La propaganda espanyola ens vol presentar fora del món i de la Via Làctia, quan siguem independents. Però això és propaganda, només. Per sort, el món no es modela al seu gust. Ara mateix, per exemple, s’acaba de fer públic que l’acord d’associació de Kossove amb la UE no serà ratificat pels estats membres. Així, Espanya, per allò de la barba a remull, no el podrà vetar. Aquesta és una nova fórmula: és la UE, qui negocia directament, i no pas els estats que en formen part. Un clar exemple de com, sempre que cal, es troben fórmules per desbloquejar situacions. Com sempre passa en política internacional, és una qüestió d’interès i de voluntat política. Res no està escrit.

 Li ha costat molt plasmar als llibres les seves vivències personals?

 Depèn. El primer llibre era un recull de cartes enviades a casa, així que va tenir un naixement natural. El segon ja va ser més trasbalsat, fruit de llargues entrevistes amb els periodistes Josep Maria Pasqual i Eduard Company. Va ser com buidar el pap. A El cel de les oques vaig acabar de fer neteja. I la resta ja és literatura. Que és el que veritablement m’agrada fer.

Quina sensació va tenir alhora de presentar els seus primers llibres? Va ser, potser, una manera de provar de donar les gràcies a tanta gent com m’havia acompanyat durant els anys de presó: amb cartes, amb pintades, postals, cançons i de tot. Va ser aquestasolidaritat extensa, intensa i diversa, que em va treure d’allà. I sempre et reca no haver-ho pogut agrair prou.

Que proposa Solidaritat per les persones que estan en situació de risc d’exclusió social? 

Ningú no s’ha de quedar sense res. No pot ser que una persona estigui a l’atur, sense poder treballar, i no tingui cap mena de subsidi social. No pot ser. És per a resoldresituacions com aquestes, que es paguen contribucions, també. No pas per subvencionar els beneficis que tornen a tenir els bancs. Si no hi ha aquest suport, reduïm les persones a l’almoina, familiar o literal. Cal un ajut social que pugui garantir supervivència i dignitat.

El dia 11 de Setembre va anar a la via catalana? Com ho va viure?

Sí, és clar. Al tram valencià. Va ser emocionant, somrient i espectacular. I sorprenent, també. Penseu que al País Valencià no és festa, l’Onze de Setembre. I, tot i així, tot i els entrebancs que hi va intentar posar el PP, milers de persones van fer cap al riu Sénia per demostrar que no és frontera de res, per travessar-lo amb naturalitat i estendre la cadena humana més enllà dels límits de l’autonomia. Confesso que no m’esperava que hi hagués tantíssima gent. Ésantàstic que la realitat superi les expectatives. I una mostra de com, quan una part avança, té efectes ben positius sobre la resta del país.

Recentment hi ha multinacionals a Catalunya que volen despedir gran part de la plantilla de personal com el cas de l’Empresa Panrico.Com creu que s’hauria d’actuar desde el Govern?  

També per a això cal tenir estat: per establir una legislació que protegeixi els drets dels treballadors. És imprescindible corregir aquesta tendència de república bananera que busca que les multinacionals s’instal·lin amb beneficis fiscals i sense contraprestacions.Bé, he dit que cal tenir estat; també cal tenir una altra cosa: voluntat de protegir els drets dels treballadors i no pas de posar l’estat al servei de la casta explotadora.

Que n’opina de la sentencia que ha donat la raó als #Novullpagar dels peatges?  

Aquestes sentències (la primera, recordem-ho, va ser al País Valencià) mostren que les multes que van imposar contra la gent que protestava per l’abús dels peatges eren il·legals. Ara esperem disculpes. I que tornin els diners. És allò que dèiem abans: al servei de quiposes les institucions? En aquest cas, al servei del poble o al servei d’Abertis?

Els mitjans digitals catalans están en expansió.Creu que ElMercadal.cat va pel bon camí?

 Oi tant! És una molt bona notícia que hagi sorgit aquest nou mitjà en català, amb voluntat d’informació, plural i al ritme del temps.

Recentment han anul·lat desde els tribunals d’Estrasburg la doctrina Parot, quina opinió en té al respecte? 

Hi ha una qüestió clau que a l’estat espanyol continuen sense haver assumit: la separació de poders. Quan són capaços d’aplicar retroactivament canvis legislatius en contra dels processats mostren fins a quin punt tenen polititzada la justícia. Ja devien saber que aixòCap tribunal internacional no els ho deixaria passar. Tot i així, ho van tirar endavant per no decebre la seva base carcundiosa i espanyolista (aquesta que es manifesta per Madrid amb el braç alçat i la gallina franquista). En fi. La veritat és que l’estat espanyol, com més va, més retratat queda davant del món. I aquesta és una cosa positiva per a nosaltres, que ens en volem independitzar.

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

 

Joan Ignasi Elena va néixer a Barcelona l'any 1968, casat i pare de tres filles.

És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Va exercir d'advocat fins l'any 2005, any en que va ser escollit Alcalde de Vilanova i la Geltrú, especialitzat en drets d'autor i laboral.

L'any 1991 és escollit primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, càrrec que ocupa fins el 1993. L'any 1992 és escollit diputat al Parlament de Catalunya on va participar a la Comissió de Pressupostos, Economia i Justícia.

És elegit regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l'any 1999 al capdavant de les regidories de Règim Intern i Personal, i posteriorment de Cultura. Poc després, és va convertir en alcalde de la mateixa localitat, reelegit al 2007.

Forma part de l'executiva del PSC des de l'any 2001, i a més és secretari de la Comissió Executiva de la Fundació Rafael Campalans.

Alcalde de Vilanova i la Geltrú fins al 2011, és el portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament.

Com compagina la política amb la família?
Amb dificultat perquè la política vol molta dedicació i té uns horaris poc pensats per la conciliació, de forma que moltes vegades arribo a casa quan les meves filles ja són a dormir i sovint tinc compromisos els cap de setmana que m’allunyen de la família. De tota manera, cada dia procuro dur-les a escola i tenir una estona a la nit per compartir amb la meva dona i poder xerrar tranquil·lament.
Tot això ho patia multiplicat per 10 quan era Alcalde, perquè la dedicació era desmesurada però amb un grau de satisfacció impossible de superar en qualsevol altra activitat política

Abans de ser polític a què es dedicava?
Exercia d’advocat.

Que va sentir quan va sortir elegit com a diputat al Parlament?
És un honor i un repte. Ets representant de moltes persones que han dipositat la confiança perquè defensis allò amb el que t’has compromès. I en un moment com l’actual, amb tantes persones passant dificultats i necessitats, el repte encara és més gran i la necessitat d’estar a l’alada d’una societat que pateix, i que ho fa injustament.

A part del català i el castellà sap parlar un altre idioma?
Anglès, amb algunes dificultats.

Quants anys fa que està al PSC? Actualment s’hi trova a gust dins el partit?

Milito des dels 15 anys i en tinc 45. Fa trenta! Em sento molt còmode militant al socialisme, crec en el socialisme i en els principis que el sustenten. I sincerament penso que sóc més necessari que mai.

Com veu vostè les discrepàncies en el PSC?
Conegut és que he discrepat i discrepo d’algunes decisions del meu partit. Penso que la discrepància, quan respon a mirades polítiques diferents i no a dèries personals, és enriquidora i amplia la base dels projectes polítics. No he cregut mai en les unanimitats, ni en la fe cega en l’autoritat.

Està a favor del dret a decidir? Voldria que es fes la consulta el 2014 encari que el Govern Central d’Espanya hi estigui en contra? Veu perillós o beneficiós una declaració unilateral d’independència?
Si ho estic. Sense cap però.
A mi m’agradaria que es produís un acord que permetés celebrar la consulta el 2014. A mi m’agradaria que el govern espanyol entengués, d’una vegada, que mirant a un altre lloc i fent veure que no passa res no resoldrà el problema. Que s’adonés que no és un caprici que un 80 pe cent dels catalans exigim una consulta i que sense consulta no es resoldrà el conflicte.
Jo defenso la consulta, que els ciutadans votin i llavors que cadascú ofereixi la seva mirada, la seva posició. Amb total llibertat i que respectem el resultat de la mateixa.
Si no és possible el 2014 perquè el govern de l’Estat ho impedeix, caldrà veure quines perspectives hi ha i de comú acord les forces polítiques i socials que defensem el dret a decidir donar una resposta a aquesta negativa.
 

Quina opinió té dels atacs que rep Catalunya de la caverna mediàtica espanyola?

És lamentable que s’atiï injustament un sentiment contra un poble, sobre la base de falsedat, només per enaltir posicions reaccionàries i donar ales a l’extrema dreta. Fa mal a la convivència i és vergonyós. Curiosament els mateixos que diuen aquestes barbaritats sobre Catalunya són els mateixos que ho fan sobre la igualtat de les dones, les polítiques socials...

Ho deia Ovidi ‘T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parli, s’escrigui o es pensi’.

Vostè creu que als partits polítics s’haurien de fer primàries?
Sí. Ho he defensat des de fa molt i molt temps. Afortunamdament el meu partit s’ha compromès a celebrar-les. En sóc partidari i estic segur que és un procediment que s’anirà consolidant a conjunt de forces polítiques. Els temps en el que quatre persones o menys ho decideixen tot, s’ha d’acabar.


 Com et veus en un futur?
Gran. I confio que feliç amb la meva família. Segur que compromès políticament amb l’esquerra del nostre País i probablement treballant d’advocat.
Recorda el dia més feliç de la seva vida?
I tant, cada segon del dia 5 de setembre de 2003 el recordo. És el dia que vam arribar de l'Índia amb la nostra primera filla. Després van venir dues més.

La seva família propera és sent orgullosa de la feina que fa?

Si molt. Els meus pares ho estaven molt i la meva dona també. Les nenes no en tenen massa consciència perquè són petites, però sento que els agrada el que faig.
 Renuncies a coses cada dia. Al final la vida són opcions. A alguna feina i a dedicar més temps a la meva família i amics. Temps a llegir i a estudiar més, que m’apassiona. Però ho faig convençut i feliç. També a la possibilitat, que hem valorat en alguna ocasió, d’anar a viure a un altre País per un temps. Però a això encara hi som a temps.

 Hi ha algun polític que li caigui malament a nivell personal?

Si, alguns. En política hi ha de tot i gent lamentable també.

Quina relació té actualment amb el secretari general Pere Navarro?
Personalment bona i políticament és conegut que tenim algunes diferències malgrat ens uneix que els dos som persones d’esquerres.


Com a polític quines són les seves tasques avui dia?
Sóc diputat al Parlament de Catalunya i cap de l’oposició a Vilanova i la Geltrú. Com a diputat centro la meva activitat principal als temes de cultura i del meu territori, el Penedès. Pel que fa a la feina a Vilanova segueix sent molt absorbent i apassionant, combinació que provoca moltes hores de dedicació.

En té bons records de en l'època en que estaba a les joventuts socialistes?
Va ser un bon aprenentatge. De coses positives i no tan positives. També vaig veure misèries de la condició humana. Però allà vaig aprendre a estimar i defensar les meves idees i a compartir vivències amb gent meravellosa que després he mantingut amistat i complicitat durant dècades.
També vaig viure la mort de dos grans amics. Xavier Soto i Guillermo Vidaña. Van ser dos cops molt durs.

Sent nostàlgia d’haver estat batlle de Vilanova i la Geltrú?
Molta sí. És una experiència inigualable, la proximitat a la gent, als teus veïns i protagonitzar un període magnífic de transformació de la meva ciutat. Això no ho vius més que des de la política local.
Ho trobo a faltar malgrat que mantinc una intensa activitat municipal i de contacte i relació amb els meus veïns, que és el que realment em satisfà.
 Miro quina temperatura fa i penso a quina ciutat del Món m’agradaria estar. Un petit somni matinal per començar el dia amb piles noves. Després desperto a les meves filles i ja comença el dia amb tota la seva contundència, i les seves meravelles.

Que n'opina del portal digital ElMercadal.cat? 
Sóc aficionat als portals d’internet. M’informo molt a través d’ells. Té qualitat i és molt complet. A més de ser una aposta valenta. Partint de la dimensió local abastar la nacional. Una bona mostra de com haurien de ser les coses. Sempre amb els peus a terra.
Moltes gràcies per l’entrevista!

 

 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

 

 

 

Quants anys tens?
30

De què ciutat ets?
Badalona

D'on procedeix el teu nom artístic?

El meu nom real es Jordi Mercader, però ja des del cole els companys van començar a fer que el meu nom fos Merca, i quan vaig decidir dedicar-me a això vaig veure que era un nom que era fàcil de recordar.

Dels tres que enumeraré selecciona un. Gila, Eugenio o Cruz y raya?
Em quedaria amb coses de tots, però encara que Gila era un gran, i diuen que l'inventor dels monòlegs, Eugenio és mes dels meus... Encara recordo aquelles galas de televisió Espanyola en les que sortia l’Eugenio i que no podia parar de riure.

Amb quants anys vas dir que anava de debò això de ser monologuista?
Si és cert fa molts anys que ser que vull dedicar-me al món de l'espectacle, el tema dels monòlegs va arribar a poc a poc i realment no ser quan vaig decidir exactament dedicar-me això..

En quins grans espectacles has participat?

Estic orgullós d'haver actuat a quasi totes les grans sales de Catalunya i Espanya, però una de les coses mes maques que he fet ha sigut actuar amb un gran amic com és en J.J. Vaquero al Club Capitol de Barcelona 3 dies amb les entrades exhaurides, aquestes són les coses que fan que vagis a dormir, saber perquè vas decidir dedicar-te a això.

Que en penses de la relació entre el govern català i l’espanyol?
Que amb una mica d'humor les coses els hi sortirien millor, encara que a mi moltes vegades els polítics em fan riure...

Des d’un punt de vista humorista, que en diries de l’actual situació econòmica i social per animar una mica el personal…?
És difícil trobar alguna cosa de què riure d'una situació en la qual tanta gent ho esta passant malament, però el gran Pepe Rubianes crec que tenia la frase prefecte per aquests casos, ell deia sobre els polítics que ens han futut en tot això: “que se metan los huevos por el culo haber si les explotan y se les quedan colgandos d'un ventilador!!!”

La teva família i amics que els va semblar que vulguis ser monologuista?
La veritat és que tots em van recolzar molt, tot i que ma mare va trigar bastant a esbrinar que era això de monologuista, i crec que encara no ho té clar.

Que et sembla la nostra pagina?
Molt interesant, una pagina d'informació seria i sense cap mena de pretensió, això sempre és d’agrair...

I la nostra ciutat?
Una ciutat molt maca on tinc gran amics dels dies que he passat per aquí actuant.

El millor de Balaguer?

M’agrada molt tota la part del nucli antic i de l’església, encara que sembli típic dir-ho. Són moltes les ciutats i pobles que tenen un centre històric maco, hi ha Balaguer es respira un ambient molt maco passejant pel seus carrerets.

Algun somni que tinguis que algun dia t'agradaria fer?

L’únic somni és poder dedicar-me tot el temps possible a fer el que m’agrada que es fer riure y passar-ho a la gent.

Quines altres aficions o hobbies tens?

La bici de muntanya, i el futbol són els esports que practico sobretot des de desfogar-me, encara que des de fa un temps la màgia és la meva nova passió

Actualment quins projectes tens?

Continuar treballant i aprenent, continuar amb el meu programa de radio que es diu “castigados sin tele” i algun nou projecte que ja esta en marxa però que es secret... els artistes tenim aquestes manies de no explicar els nous projectes per no agafar-los.

 

Motes gràcies per l'entrevista, Jordi!

 


Has estat el Dj. dels darrers Freaks Festivals celebrats a Balaguer. Quina és la teva feina en aquest context tan eclèctic?
Aquí no faig un “xou” dels meus. La meva tasca en el Freak Festival es limita a estar en contacte amb els artistes per ha ficar-los les músiques que ells mateixos porten per les seves actuacions. Després, entre actuacions, punxo un tipus de música molt rara, insòlita i bizarra, acord amb la performance general d’aquest tipus d’esdeveniment.

T’agradaria que les teves sessions s’escoltessin per tot el món? Has fet alguna maqueta per algun local important?
Caram! Doncs seria un puntàs que per tot el món s’escoltés una sessió meva, però també us dic una cosa: Em sembla que dels pirineus cap amunt no entendrien part d’aquesta sessió. Us imagineu un finlandès ballant a ritme del Fary, el Torrebruno o la Maria Jesus y su acordeon???? jejeje
En algun concurs de Dj que demanaven maqueta he dubtat fer-la. La disbauxa que faig en una sessió és impossible reflectir-la en un format enllaunat. L’essència i la sensació del directe no es pot copiar enlloc. M’estimaria molt més fer un càsting, justament, en directe i amb el públic davant.

Alguna anècdota especial rellevant que ens pugui interessar?
Sempre m’he caracteritzat per punxar el que els altres dj 's no s’atreveixen a punxar, encara que després, anys més tard alguns han seguit part dels meus passos, us fico un exemple: A finals dels 90 la Raffaella Carrà estava en autèntica decadència, era considerat un producte caducat i amb regust ranci. A Balaguer no s’escoltava en cap local, era com perdre crèdit el fet de punxar-la. Dins aquest context advers, vaig començar a punxar-la a bombo i plateret en les meves festes revival, a sobre, presentant-la pel micro amb tota la pompa com la gran artista de les últimes dècades. El resultat, lluny de ser decebedor, va ser un èxit total. El personal embogia amb els seus hits. Temps més tard, algun local s’atrevia a punxar-la i ara per sort, son ja pocs locals que és resisteixen a punxar en un moment o altre el seu gran hit “Hay que venir al sur”

Aquest estiu fas sessions de música? on?
He de dir avans de tot, que allà on punxo és perquè m’ho demanen. Al ser una afecció, no vaig repartint targetes amb els meus serveis. Punxo per amics , gent o col·lectius que em coneixen, saben la manera peculiar que tinc de treballar i volen una sessió diferent de les altres i sobretot,
Mitjançant el meu Facebook: “Dijey Quelo” Aquí agrego a tota la gent que m’ho demana i quan he de fer alguna festa els hi faig saber en quin dia i lloc serà.

Que penses fer en el futur?
El futur és completament imprevisible, així donçs, sempre estic pensant en el present i aprenent dels errors del passat, tal com diu el savi, no?

Quina és la sala o club en què t’hi has sentit més a gust? Perquè?
Per les festes revival amb els discs de vinil, els locals de tamany mitja i petit. Estàs com si fessis un guateque a casa amb els amics. Si el públic no és excesivament nombrós, la proximitat i el contacte amb aquest m’agrada molt.
També he punxat per grans masses de gent. A la festa major a la carpa la nit del dissabte actuava després de Seguridad Social, tenia davant unes 2000 persones. Aleshores enfoco una mica diferent la sessió i aprofito les grans masses per ha fer-les cantar o ballar cançons amb coreografies molt conegudes per tot-hom, grans hits del bailoteo i la gresca d’ara i de sempre. ”….lo que se tercie!”

Per teva manera diferent i transgressora de punxar, has estat vetat en algún lloc?
Si, vaig punxar en la primera nit de Dj’s d’un esdeveniment estiuenc molt conegut que es cel·lebra a la ciutat i malgrat la bona acceptació del públic, a l’edició del següent any ja no comptaven amb mi. Be, en realitat, em va fer fora el Dj organitzador i amfitrió davant el perill que li podia fer la més mínima ombra. La vetllada ha quedat convertida en un sol i monòton estil musical (moltes hores del mateix pal).

Sempre acabes les teves sessions amb el teu lema. Podries dir-lo?
Siiii i tant, dic això: “No sóc ni el millor ni el pitjor, senzillament……el més Burro!”
Deixeu-me per últim agrair a tota la gent que ha estat en un lloc o un altre de públic a les meves festes passant-ho bé. Dir-los que són ells els que en realitat fan la festa i que sense ells no seria possible tot això. Milers de gràcies.

Doncs esperem que et vagi molt bé. Moltes gràcies per aquest moment que ens has prestat!!
moltíssimes gràcies a vosaltres i una cordial salutació a tots els lectors d’ Elmercadal.cat
Endavant amb la revista.

Pàgina 6 de 6

El temps a Balaguer

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER