EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Dimarts, 25 Març 2014 13:33

Mn.Joan Pujol: "Hi ha molta esperança posada en aquest Papa"

Escrit per

ENTREVISTA A MN. JOAN PUJOL 

RECTOR DE BALAGUER

 

BIOGRAFIA

Nascut a Guissona el 9 de març de 1943, en el si d’una família numerosa (11 fills), és germà de Mons. Jaume, Arquebisbe de Tarragona i Primat de les Espanyes i President de la Conferència Episcopal Tarraconense, ordenat bisbe a la Catedral de Tarragona el 19 de setembre de 2004.

Fill de Ramon Pujol Oliva, farmacèutic i de Carme Balcells Esteve, empresària.

 

Començà els estudis eclesiàstics al Seminari de La Seu d’Urgell (1953-1957), passant a la Universitat Pontifícia de Comillas (1957-1966) on obtingué la Llicenciatura en Filosofia i en Teologia i al Institut de Pastoral de Salamanca amb seu a Madrid (1966-1968) on obtingué la Diplomatura en Catequesi i en Litúrgia i la Llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid.

 

Vicari de Balaguer (1968-1974),  Delegat diocesà de Catequesi (1969-1974) i Secretari del SIC (Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Balears) (1971-1974).

 

Rector del Seminari diocesà (1974-1977) i alhora rector de les parròquies de Cerc, Artedó i Vilanova de Banat.

 

Vicari episcopal de Pastoral (1977-1981) i coordinador de l’Assemblea diocesana celebrada el 1981.

 

Vicari General de la diòcesi (1981-1987) i Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social (1982-1987), temps en el qual es constituí el SIMCOS (Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats amb seu a Catalunya), del que en fou secretari.

 

Director del secretariat de la CEMCS (Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola) (1987-1993), amb residència a Madrid, temps en que en fou President el bisbe d’Urgell, Mons. Joan Martí Alanis.

 

En retornar  al bisbat l’any 1993, és nomenat Vicerector del Seminari Interdiocesà, (1993-1994) amb seu a Barcelona i que agrupa els seminaristes dels bisbats de Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Urgell i Vic i alhora membre del Secretariat del Concili Provincial Tarraconense pels Mitjans de Comunicació Social, fins la seva celebració l’any 1995.

 

Rector de La Massana (1994-1999).

 

Delegat episcopal de Càritas andorrana i capellà del Centre Penitenciari del Principat d’Andorra (1996-2003).

 

Rector d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls (1999-2003).

 

Des del mes de juliol de 2003, és Vicari General del Bisbat d’Urgell, amb residència a La Seu d’Urgell.

 

El mes d’Octubre de 2011 és nomenat rector de Balaguer, deixant el juny de l’any 2012 el càrrec de Vicari General. Durant  uns mesos, d’octubre a abril de 2013 fou també rector de la parròquia d’Albesa.

 

 

 Des de quan és rector de la parròquia de Santa Maria de Balaguer?. Des del 8 de setembre de 2011.

 

 Què significa tenir fe?. La fe és la resposta de l’home a Déu que es revela. Tenir fe significa adherir-se a Déu mateix, confiant en Ell i assentint a totes les veritats revelades per Ell, perquè Déu és la Veritat. La fe cristiana vol dir creure en Jesucrist, veritable Déu i veritable home i fer-li confiança al que fa i al que diu.

 

 Creu que els balaguerins tenen prou fe?. La fe és una relació personal amb Déu i amb Jesucrist. És, per tant, difícil de mesurar. Tanmateix, l’assistència a missa, la recepció dels sagraments, l’enterrament per l’església,  els valors cristians de la nostra  societat i altres signes, com els temples i la religiositat popular indiquen que Balaguer és una ciutat cristiana en la que ser cristià és una herència valorada i estimada.

 

 I els més menuts?. Creixen en un ambient cristià i són educats en la fe cristiana i reben els sagraments de la iniciació cristiana que són el baptisme, la comunió i la confirmació.

 

Creu que s’hauria de permetre l’avortament?. Llegeixo al Compendi del Catecisme de l’Església catòlica “que el cinquè manament prohibeix com a contraris a la llei moral l’avortament directe, volgut com a fi o com a mitjà i també  la cooperació a aquest, sota pena d’excomunió,  perquè l’ésser humà, des de la seva concepció, ha ser respectat i protegit d’una manera absoluta en la seva integritat” (nº470). Aquesta és la doctrina que l’Església sempre ha defensat, que no està renyida amb la misericòrdia i el perdó vers les persones que s’han vist abocades a viure aquest drama.

 

 Veu positiu el canvi de mentalitat que està sofrint l’Església des de l’arribada del nou Papa Francesc?. Em sembla, i això ho constato amb molta gent, que amb aquest Papa ha entrat un nou aire fresc a l’Església. Ha iniciat una altra manera de fer de Papa, amb gestos que sorprenen i omplen d’alegria. El comparo sovint amb el que va passar amb el Papa Joan XXIII, el Papa bo que ara faran sant. Hi ha molta esperança posada en aquest Papa.

 

 Coneix personalment el Papa Francesc?. No he tingut encara aquesta sort però llegeixo el que escriu i diu i contemplo els signes que fa que són molt eloqüents i transparents.

 

 A Balaguer quants mossens hi ha  actualment? I a la Noguera?. Actualment resideixen a Balaguer 8 mossens, dels quals 4 estem al servei de la parròquia i del Sant Crist (rector, dos vicaris i capellà del  Sant Crist), dos són rectors d’altres parròquies i fan algun servei a la parròquia de Balaguer i dos estan jubilats a la Residència de Sant Domènec.

A l’arxiprestat de Noguera que consta de 34 parròquies hi ha 15 mossens en actiu i 5 jubilats. L’arxiprestat s’estén des de La Portella i Albesa, fins a Les Avellanes i Santa Linya i des de Castellserà fins a Cubells i Bellvís. El cap de l’arxiprestat és Balaguer, tot i que compren parròquies de l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià.

 

 Quina relació teniu amb els membres d’altres esglésies que no són catòliques?. No hi ha fins al moment present relacions institucionals, tot i que celebrem cada any el mes de gener la setmana de pregària per la unitat dels cristians i col·laborem en l’acció caritativa i social on des de Càritas, Mans Unides i Àgape (repartiment d’aliments) s’atén a tothom sense distinció de creences.

 

A la comarca existeixen sectes destructives? Quines?. Personalment, en el temps que porto a la parròquia, no n’he trobat.

 

 Van prou a missa els balaguerins? Hi ha altres formes per mostrar la nostra fe? A Balaguer es celebra la santa missa a moltes esglésies: Sant Crist, Sagrat Cor, Santa Maria, Miracle, Sant Domènec i capella Joan XXIII. En totes, més o menys hi assisteixen els fidels. També amb motiu dels funerals l’església sovint s’omple.

Altres formes de mostrar la nostra fe. La recepció dels sagraments de la iniciació cristiana, el Baptisme, la Confirmació i la Eucaristia, que reben gairebé tots els nois i noies de pares cristians és una forma de mostrar la fe. També els matrimonis per l’Església i els funerals són testimonis d’aquesta fe cristiana que ha afaiçonat la nostra ciutat durant segles i que l’ha impregnada de valors cristians.

 

 Quines activitats du a terme la parròquia de Santa Maria de Balaguer?. El Papa Francesc ha parlat de la parròquia en la seva Exhortació “L’alegria de l’evangeli” amb aquests paraules que defineixen molt bé les seves activitats : “La parròquia és presència eclesial al territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració”. Això és el que fem a la parròquia: Anunciar l’evangeli i procurar els medis de formació dels cristians mitjançant la catequesi, la predicació i altres iniciatives com els col·loquis sobre el Catecisme i la Bíblia, celebrar els sagraments, sobretot la missa els diumenges, i fomentar la caritat i la solidaritat, mitjançant Càritas i Mans Unides i altres iniciatives com poden ser les campanyes que s’organitzen al llarg de l’any en favor de les missions, Terra Santa, el Seminari, etc... Per posar un exemple: Tenim organitzats 4 cursos de catequesi als diferents col·legis amb un total d’uns 300 alumnes.

 

 Fan falta catequistes avui en dia? I seminaristes?. Doncs sí, necessitem catequistes per organitzar la catequesi en grups més petits. És una de les activitats de la parròquia que compta amb més voluntaris, junt amb Càritas, i que és una experiència molt fecunda pels mateixos catequistes. Es tracta de donar testimoni de la fe i de donar a conèixer la fe de l’Església mitjançant l’explicació del Catecisme.

Els seminaristes, futurs sacerdots, també són molt necessaris. La comunitat cristiana ha d’estar presidida per un rector, enviat pel bisbe, que té com a missió viure entre la gent per tal d’anunciar l’evangeli, celebrar la fe i fer créixer la comunitat en la caritat.

 

 Quines creus que són les qualitats de la majoria dels fidels a l’Església? Em resulta molt difícil respondre a una pregunta tan general. El que percebo és que els fidels que assisteixen a missa o venen al despatx o participen en les activitats organitzades són gent que estima la parròquia i els sacerdots, generosos quan se’ls demana la col·laboració personal i disposats a ajudar. Hi ha molt  bon ambient entre els fidels i els responsables de la parròquia.

  "El futur només el sap Déu. El que sí s’endevina és que l’Església amb el nou Papa ha iniciat un camí d’una presència enmig del món més

 evangèlic, com la sal que dona sabor però no es nota, o com la llum que fa claror en la foscor."

 

 

Quins són els principals errors comesos per l’Església el darrer segle?. En començar el nou segle i mil·lenni, el Papa Joan Pau II fa fer un gest significatiu en obrir la porta de l’any sant. Va demanar perdó per tots els pecats comesos per l’Església al llarg  d’aquests 2.000 anys. Per què ho va fer? Perquè l’Església sempre ha de estar en disposició de demanar perdó. L’Església la formem tots i tots som pecadors i necessitem del perdó de Déu. Per altra part, algú ha definit el segle XX com el segle dels màrtirs. Mai com durant aquest segle hi ha hagut tants màrtirs a l’Església i això és una realitat esperançadora. Com deien els antics: “la sang dels màrtirs és llavor de cristians”.

 

 Com creu que serà l’Església d’aquí 20 anys?. El futur només el sap Déu. El que sí s’endevina és que l’Església amb el nou Papa ha iniciat un camí d’una presència enmig del món més evangèlic, com la sal que dona sabor però no es nota, o com la llum que fa claror en la foscor. Potser serà una Església més minoritària però amb una presència més significativa, potser més purificada. De totes maneres, no li faltarà l’ajuda del Senyor i la presència del seu Esperit Sant, que és la veritable ànima.

 

 Que n’opina de l’expressió de Teresa Forcades que va catalogar l’homosexualitat de “benedicció” en un mitjà de comunicació? Està d’acord amb l’afirmació d’aquesta monja?. No puc opinar ja que no conec aquesta entrevista ni el context en que va ser pronunciada.

 

 Entre eclesiàstics hi ha rivalitats?. Suposo que n’hi deu haver com a tot el món. El que sí puc dir que entre els sacerdots de la parròquia i entre els de l’arxiprestat hi ha molt bona harmonia i ens ajudem tant com podem. Hi ha molt bon clima a les reunions i en el treball de cada dia.

 

 Els mossens i membres de l’Església també us confesseu?. Està clar que sí i ho fem sovint. És curiós. Els sants són els qui es consideren més pecadors, perquè estan més a prop de Déu i quan un es mira a la llum i Déu és la llum veritable, aleshores és quan les taques ressalten més.

 

Creieu que la confessió és una pràctica prou encertada?. Avui hi ha com una crisi d’aquest sagrament degut  a moltes causes: pèrdua del sentit del pecat, sentit de més autonomia de la persona, consciència que n’hi ha prou de confessar-se directament amb Déu sense passar pel sacerdot, etc... La veritat, però, és que aquest sagrament instituït per Crist per perdonar els pecats comesos després del baptisme, continua tenint tota la seva actualitat i és una font inesgotable de pau i d’alegria per aquell que rep el perdó dels seus pecats. M’agrada definir-lo com la trobada de la misèria humana amb la misericòrdia divina, fruit de la qual s’esdevé una alegria immensa: sentir l’abraçada del Pare.

 

 "Cal que els joves considerin la Parròquia  com a seva i

 

hi col·laborin amb els seus ideals i entusiasme."

 

 Què demanaria que fessin els balaguerins i balaguerines com a responsable de la parròquia de Santa Maria?. Que siguin fidels a les arrels cristianes que han deixat tants testimonis a la nostra ciutat: Sant Crist, Santa Maria, Miracle, Sant Domènec, Sagrat Cor, Les Franqueses, Escola Pia, Religioses Cordimarianes, Vedrunwes, Clarisses, etc... Que estimin la parròquia com la seva casa i que participin amb la seva col·laboració i les seves iniciatives al creixement de la fe, l’esperança i la caritat entre tots els seus habitants. La parròquia és de tots i tots hi podem dir una paraula i oferir un servei, per petit que sigui.

 

 I als més joves?. Els hi diria el mateix. Que siguin conscients del tresor que els han deixat els seus avantpassats i que en tinguin cura. Les persones passem però les institucions, com la parròquia, continuen al llarg del temps. Que la considerin com a seva i hi col·laborin amb els seus ideals i entusiasme.

 Despedeixi's dels lectors de EL MERCADAL.

No sé a quanta gent arribaran aquestes paraules. A tots l’agraïment per llegir-les i el més sincer oferiment de la parròquia. És la vostra casa o com deia el beat Papa, aviat Sant Joan XXIII, “la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i de les seves filles, la font on tothom pot anar a beure l’aigua fresca de l’evangeli”. 

Josep Maria Castells

  EXCLUSIVA PER A ELMERCADAL.CAT

 

Llegir 5987 vegades
Josep Maria Castells

Tinc 30 anys. Lleidatà d'arrels balaguerines. Sóc persona de solucions, urbanita, entusiasta i amb ambició. La meva passió és el periodisme, la sociologia, la filosofia i les ciències polítiques. Sóc emprenedor i activista sociocultural. M'interessaria poder participar en esdeveniments i mitjans de comunicació.

M'agrada la informàtica, el màrqueting, la política, el personal branding, les relacions públiques i les empreses. Els meus hobbies són tenir cura meves amistats, la ràdio, els restaurants, les tecnologies i la moda.

✅Tinc aspiracions en la meva vida i els meus valors o aptituds principals en el treball són la persistència després de l'objectiu, la capacitat d'automotivar, l'empatia, el treball en equip, entusiasme, creativitat i el #optimisme

✅El meu lema a la vida és OPTIMISME. Sí, sóc optimista. No sembla útil ser qualsevol altra cosa.
Tinc una actitud positiva davant la vida que m'omple de valor al meu i als altres.

✅Compto amb el títol de "Digital Màrqueting i Community Manager". Em considero una persona creativa, sincera, sana, esportista, persistent, ambiciosa, empàtica, perfeccionista i filantròpica.

✅He participat en "Espejo Público" d'Antena3, a Onda Cero a "Nits de ràdio", a la taula rodona de «Els mitjans locals en l'era global» l'any 2016 a Lleida. Finalista VII edició de Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
M'agradaria poder treballar en empreses audiovisuals i de periodisme com ara CCMA, Onda Cero, Grup Godó, CADENA SER, Grup Flaix, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grup Prisa i altres companyies d'humor, com El Terrat i Minoria Absoluta.

✅Em sento molt identificat amb multinacionals com Mediamarkt, Google, Facebook, Samsung, IBM, Amazon i Microsoft.

He estat vinculat en política però m'he adonat que el millor és la diversitat. És a dir: sé recollir la part bona de cada ideologia. He col·laborat amb entitats locals i ONG.

✅Las persones que més admiro són Bill Gates, Andreu Buenafuente, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Susanna Griso, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Domene, Marta López, Leo Garriga, Elon Musk i José Luis Cordeiro.
He publicat més de 500 articles en premsa de paper. Tinc 4 recomanacions professionals.


No ho dubti i contacti amb mi via MD o @oficialcastells des de Facebook, Twitter i Instagram. Acredito 4 recomanacions de professionals al meu perfil.
?WhatsApp de treball ➡️ 657.675.525
Estic actiu a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

M' ajudes a fer realitat els meus somnis
Segueix-me @oficialcastells o contacta amb mi ara mateix!

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER