EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Dimarts, 08 abril 2014 16:24

Ernest Maragall:"La política de retallades ha suposat un fracàs i ha obert una nova i més profunda escletxa social"

Escrit per

És nét del poeta Joan Maragall, fill de Jordi Maragall i germà de Pasqual Maragall. Estudià a l'escola Virtèlia i fou membre de l'escoltisme a l'agrupament escolta de la Confraria. Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961.

Des de l'any 1958 i fins al 1970 va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Des del 1970 i fins al 1979 ha desenvolupat tasques com a analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment va ésser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.

Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu.

Des del mes de juliol de 1999 fins a 2004 va ésser regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelona.

Com a representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya, va ocupar el càrrec de vicepresident de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Vicepresident del Consell d'Administració de Localret.

Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fins el juny de 2003. El desembre de 2003 és nomenat Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al setembre de 2006.

Fundador de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974, i del PSC-Congrés l'any 1976, va ésser membre des de 1977 de l'executiva de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC i de la seva Comissió Executiva fins a la seva sortida del partit el 2012.

Arran de les seves posicions catalanistes que l'aïllaren al si del PSC, Maragall decidí d'impulsar una nova associació Plaça 21 per a la gent que se sent "òrfena de partit". Aquesta iniciativa es va presentar amb un manifest explicatiu el 25 de juliol de 2012.

Ernest Maragall, amb alguns membres del sector anomenat catalanista del PSC, va participar en la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", desmarcant-se de la posició oficial del partit. La desafecció de Maragall devers el PSC cresqué més encara amb el rumb marcat per la nova direcció del partit considerada hostil al procés sobiranista català, i així l'11 d'octubre de 2012 abandonà la seva militància per a crear un nou partit anomenat Nova Esquerra Catalana. Ernest Maragall concorrerà a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a número dos a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada per Josep Maria Terricabras.

 

 

Creu que el PSC és un partit polític que té possibilitats de desaparèixer els propers anys?

 

Catalunya, com qualsevol país democràtic, tindrà un partit socialista i es digui com es digui ho serà. Ara ho és NECat. El socialisme català ha estat sempre del costat dels valors catalanistes, altra cosa és la deriva que sembla no poder-se capgirar des de la pròpia organització que molts vàrem impulsar al 1978 i que a hores d'ara ha perdut l'impuls engrescador dels que vàrem iniciar aquell camí.

 

Creu que Pere Navarro és un bon candidat pel PSC?

 

Això ho han de dir els militants del PSC el que jo puc dir és que no seria un possible candidat de NECat, ni bo ni dolent.


Com va néixer el nou projecte polític Nova Esquerra Catalana?

 

De la necessitat d'articular un lloc de trobada dels socialistes catalans que ja no poden  estar representats, o que no es senten representats, en un el PSC que ha perdut les arrels catalanistes amb les que es va fundar i que jo mateix vaig contribuir a bastir. Des de sempre socialisme democràtic i catalanisme han estat conceptes indestriables i aquesta reflexió va dur a una serie de companys i companyes, molts provinents del PSC, alguns d'altres formacions i  molts altres, la majoria, que no havien tingut mai cap vinculació amb partits polítics però que en aquests moments senten el neguit i la necessitat de retrobar un espai de l'esquerra catalana.


 Que té el seu partit polític que no tinguin els altres?

 

La radicalitat democràtica (que implica menys dirigisme, menys protagonisme de l'estructura organitzativa i més participació i més respecte a totes (totes) les opinions, el ser referent a Catalunya per bastir el nou espai socialista propi que el país necessita i l'obertura sense complexes ni sectarismes cap a la resta de forces polítiques de l'esquerra catalana.


 Recorda els seus primers anys en política?

 

La veritat és que és difícil, venint de la família de la que provinc fixar una data, però per posar-hi referència a la pregunta segurament ens hauríem de remuntar al 1961 i al Front Obrer de Catalunya. Els records, tot i les dificultats de la clandestinitat sempre són bons i generosos.

 

En quin moment es va donar compte que el millor per Catalunya és la independència?

La majoria dels catalans que hem estat vinculats en la política ho hem pensat més d'un cop, si més no com a possibilitat.  La certesa però comença el dia en que el Tribunal Constitucional emet la sentència del 2010 i la dreta (i no solament la dreta) espanyola reacciona com ho va fer i ho fa.

 

 

Si el seu partit polític arriba a governar quines polítiques socials aplicarien?

 

Amb l'excusa de la crisi hem tirat uns quants anys enrere pel que fa a prestacions socials i l'escletxa entre pobres i rics s'ha obert de forma sagnant, les retallades (que no han tingut pas l'efecte que ens anunciaven) s'han aplicat sobre els sectors de la població més febles i cal capgirar aquesta situació.  Elements bàsics com la sanitat, la educació, la cultura... no poden ser sacrificats a canvi de salvar institucions financeres mal-governades o sectors econòmics especulatius sense futur. Sembla que en els darrers anys els humils han hagut de pagar la factura de les polítiques maldestres dels poderosos.


Una Catalunya independent creu que ha de ser membre de l'OTAN i formarà part automàticament a Europa?

 

Això també ho hauran de decidir els ciutadans, de la mateixa forma que haurem de decidir quin és el nostre model de defensa. En qualsevol cas estem on estem geogràficament i aquesta pot ser una opció, no la única.


La seva formació política està disposada i compromesa per   acabar amb el capitalisme i crear una societat igualitària on les persones no passin pobresa?

 

El nostre compromís és el de lluitar contra la pobresa i les desigualtats, aquesta és la nostra raó principal de ser. Acabar, així de patac, amb el capitalisme sona una mica utòpic en el món econòmicament globalitzat en el que estem però en qualsevol cas hi posarem el nostre granet de sorra per caminar en aquesta direcció. Les persones i el grups han de tenir més valor que els diners.

 

Elseu partit té previst presentar-se a la demarcació de Lleida? I a Balaguer?

 

Si és clar, en això estarem al que diguin els companys de Lleida i Balaguer. Però sí, ens presentarem.


Creieu que a Lleida podeu guanyar suports de militants descontents amb el tarannà españolista del PSC?

 

Ja ho estem fent, però el nostre objectiu no és pas recollir malcontents sinó  aplegar a persones il·lusionades amb els processos i esdeveniments polítics que s'acosten.


Quines polítiques desenvoluparan per evitar l’exclusió social que pateixen les persones amb discapacita
t?

 

Ho he dit abans, la política de retallades ha suposat un fracàs i ha obert una nova i més profunda escletxa social.  Des dels poder públics cal garantir una sanitat, una educació i un accés a la cultura de qualitat i per tothom, aquestes són les prioritats que cal recuperar i en segon lloc cal incentivar les capacitats dels catalans, que són moltes. A Catalunya no tenim ni petroli ni grans riqueses materials però tenim una mina pel que fa a gent intel·ligent i emprenedora a la que sovint se li posen pals a les rodes per compte d'apostar pel elles. Les polítiques en I+D, per exemple, dutes a terme pels Governs de l'Estat i també de la Generalitat no solament no han estat a l'alçada dels nostres talents sinó que han provocat i estan provocant encara una fuita sagnant dels joves més valuosos que troben oportunitats i pervindre en altres indrets. A Catalunya tenim sectors amb un potencial enorme en el món tecnològic, agroalimentari, cultural, d'equipaments, turístic... als que no solament no s'ajuda sinó que sovint se'ls posa en dificultat.

La competitivitat individual s'ha entronitzat com un valor suprem, tot deixant als marges de la societat els menys afavorits i tot excloent no només els discapacitats, que també, sinó una majoria que perd davant d'un exigua minoria. És una tendència que cal capgirar com abans, cosa que en el cas dels discapacitats vol dir elimninar barreres físiques i arquitectòniques i, sobretot, culturals. Es tracta de posar el valors per sobre dels diners, la cohesió social per sobre d'un èxit individual que seria debades si la societat es trenca.

 

 

I que pensen fer per erradicar la pobresa?

 

Aquest és un problema que requereix un pla de xoc urgent i així ho expliquen ja en els nostres documents de treball. Les dades que ha deixat la crisi són escandaloses i insuportables i laceren als més febles, els infants i els ancians.  Les recents dades de pobresa infantil ens haurien d'envermellir i indignar a tots, un país que oblida a la gent gran i no cuida a la canalla és un país sense memòria i per tant sense futur.


Quants diputats esperen treure a les eleccions vinents catalanes?

 

Ja sé que és un tòpic, però més que en les properes eleccions ara és moment de pensar en les properes generacions. En qualsevol cas crec que en un hipotètic cas d'eleccions NECat té un espai generós entre l'electorat català.


Té algun missatge esperançador per la població catalana?

 

Estem en una situació històrica especialment il·lusionant per la política, un moment pre-constituent en el que tots estem convidats a participar en la construcció d'un nou estat que pot ser mirall de molts altres.  Paga la pena participar-hi i no pas pensant en nosaltres mateixos, que també, sinó en aquells que vindran per millorar allò que nosaltres siguem capaços de bastir ara.

 

 

Llegir 5512 vegades
Josep Maria Castells

Tinc 30 anys. Lleidatà d'arrels balaguerines. Sóc persona de solucions, urbanita, entusiasta i amb ambició. La meva passió és el periodisme, la sociologia, la filosofia i les ciències polítiques. Sóc emprenedor i activista sociocultural. M'interessaria poder participar en esdeveniments i mitjans de comunicació.

M'agrada la informàtica, el màrqueting, la política, el personal branding, les relacions públiques i les empreses. Els meus hobbies són tenir cura meves amistats, la ràdio, els restaurants, les tecnologies i la moda.

✅Tinc aspiracions en la meva vida i els meus valors o aptituds principals en el treball són la persistència després de l'objectiu, la capacitat d'automotivar, l'empatia, el treball en equip, entusiasme, creativitat i el #optimisme

✅El meu lema a la vida és OPTIMISME. Sí, sóc optimista. No sembla útil ser qualsevol altra cosa.
Tinc una actitud positiva davant la vida que m'omple de valor al meu i als altres.

✅Compto amb el títol de "Digital Màrqueting i Community Manager". Em considero una persona creativa, sincera, sana, esportista, persistent, ambiciosa, empàtica, perfeccionista i filantròpica.

✅He participat en "Espejo Público" d'Antena3, a Onda Cero a "Nits de ràdio", a la taula rodona de «Els mitjans locals en l'era global» l'any 2016 a Lleida. Finalista VII edició de Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
M'agradaria poder treballar en empreses audiovisuals i de periodisme com ara CCMA, Onda Cero, Grup Godó, CADENA SER, Grup Flaix, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grup Prisa i altres companyies d'humor, com El Terrat i Minoria Absoluta.

✅Em sento molt identificat amb multinacionals com Mediamarkt, Google, Facebook, Samsung, IBM, Amazon i Microsoft.

He estat vinculat en política però m'he adonat que el millor és la diversitat. És a dir: sé recollir la part bona de cada ideologia. He col·laborat amb entitats locals i ONG.

✅Las persones que més admiro són Bill Gates, Andreu Buenafuente, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Susanna Griso, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Domene, Marta López, Leo Garriga, Elon Musk i José Luis Cordeiro.
He publicat més de 500 articles en premsa de paper. Tinc 4 recomanacions professionals.


No ho dubti i contacti amb mi via MD o @oficialcastells des de Facebook, Twitter i Instagram. Acredito 4 recomanacions de professionals al meu perfil.
?WhatsApp de treball ➡️ 657.675.525
Estic actiu a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

M' ajudes a fer realitat els meus somnis
Segueix-me @oficialcastells o contacta amb mi ara mateix!

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER