EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Divendres, 22 abril 2016 18:26

Cap al procés de les pomes agres?

Escrit per Óscar Uceda

 

En els darrers temps i encara que sembli paradoxal, a mesura que el  procés separatista català perd empremta la seva vessant més agra i radical cobra protagonisme. La progressiva pèrdua de simpatia en les enquestes i la cada vegada més evident dificultat per posar en marxa un  projecte tan complex i perillós, a fet perdre el control sobre els elements més radicals, que fins ara havien estat més o menys continguts pels ideòlegs de la “revolució” dels somriures.

Tots els processos d’independència fonamentats en el nacionalisme, tard o d’hora acaben posant a sobre la taula elements radicals com els que s’estan fent palesos en els darrers dies; i com era evident, el català no és diferent de la resta dels que succeeixen arreu del món. Del supremacisme intolerant del manifest de Koiné a la crema de la Constitució del 78 per Empar Moliner a TV3, passant per la publicació d’una llista negra a “Les perles catalanes” de Salvador Avià,Joan-Marc Possadai Jordi Avià. Els exemples preocupants de la progressiva radicalització del procés han fet dubtar de si mateix a més independentistes de darrera hora que s’havien sumat al projecte separador, convençuts per una caríssima i intel·ligent campanya de màrqueting orquestrada per la Generalitat de Catalunya amb la inestimable col·laboració d’organitzacions separatistes com Omnium i l’ANC. Els elements més radicals, amagats fins ara per la propaganda oficial, ja no han pogut ser continguts i el procés a mostrat la seva cara més amarga i desagradable, la de la intolerància, la imposició i la manca absoluta de respecte als drets fonamentals de milions de catalans no sobiranistes.

L’incident violent amb navalla pel mig a la UAB contra una carpa informativa de Societat Civil Catalana, no és un fet aïllat. La suposada ”no violència” del procés és falsa, es tracta d’un mite alimentat per la propaganda del règim que res te a veure amb la realitat. Quan Artur Mas no es cansava de repetir a TV3 que a la “revolució dels somriures” no s’havia trencat ni un vidre, jo mateix vaig patir amb una colla de simpatitzants de SCC un atac de joves separatistes d’estètica skin al pàrquing del Camp d’Esports. Ens van envoltar, insultar i apedregar tot trencant la lluna de l’autocar en què ens disposàvem a circular. Mesos després, a Manresa un afiliat de C’s va patir un atac quan es trobava en una carpa informativa durant la passada campanya de les autonòmiques i va acabar amb el braç trencat. Aquests són alguns dels continus incidents violents patits pels qui ens hem posicionat públicament en contra del procés.

Ara l’ala més radical ha deixat de somriure per posar cara de pomes agres, ja no dissimulen el seu supremacisme excloent ni la seva intolerància. No perdem l’esperança, però, ja que cada vegada, més catalans enlluernats per la independència s’estan adonant d’amb qui van de companys de viatge. Com es diu en castellà: Nunca es tarde, si la dicha es buena.

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER