EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Dijous, 20 abril 2017 18:09

El Règim del 78 i la reparació a les víctimes del franquisme

Escrit per Xavier Eritja. Diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés

El passat 6 d’abril, des d’Esquerra Republicana vam denunciar, una vegada més, a la Comissió de Cultura del Congreso el reiterat incompliment per part del Govern de l’Estat de la Llei 21/2005. Una llei que estableix la devolució de la documentació confiscada a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i que fou dipositada a l’Archivo General de la Guerra Civil Española a Salamanca. Es tracta dels famosos “Papers de Salamanca”. Uns “papers” que, dotze anys després, encara no han estat restituïts en la seva totalitat als seus legítims propietaris, en una clara voluntat política d’entorpir el desenvolupament i el compliment de la llei.

L’abril de 2013, una Comissió Mixta constituïda pels governs de la Generalitat i de l’Estat, acordava quina havia de ser la documentació que havia de conformar la darrera partida a lliurar a Catalunya i que constava de 546 caixes, 4.139 llibres, 259 cartells i altres documents. La sorpresa va ser quan el juny de 2014, l’ex-ministre Wert va manifestar que tenia prevista la devolució d’un fons documental inferior a l’aprovat a la Comissió Mixta, incomplint així els termes previstos a la Llei 21/2005. Efectivament, el 4 de desembre de 2014, arribava a Catalunya una partida incompleta. Al·ludia, el ministre, que com que alguns dels propietaris ja no existeixen, i per tant no els podien restituir la documentació, no feia falta retornar-los a Catalunya. Una argumentació molt feble, ja que la llei estableix clarament que és la Generalitat l’encarregada de realitzar les gestions necessàries establertes pel Decret 183/2008 relatiu al procediment per a la restitució dels documents confiscats i per localitzar a les famílies afectades.

D’altra banda, recordem que es tracta de documents d’origen català arrabassats il·legítimament a institucions, entitats i ciutadans de Catalunya i que, per tant, és competència de la Generalitat conservar en el seu sistema d’arxius els documents que no puguin restituir-se als seus propietaris. El Govern de Catalunya és avui, i ho va ser el 1939, el titular de la competència exclusiva sobre la custòdia del patrimoni documental de Catalunya, regulat per lleis aprovades aleshores i avui per aquest Parlament. El mateix de sempre, invasió de competències i incompliment de la llei. Una llei que ja s’encarrega el govern de l’Estat de recordar-nos quan la incomplim nosaltres i que en canvi, fa oïdes sordes quan qui la incompleix és ell mateix.

El grup de Ciutadans esmenava la nostra proposta i reclamava la unitat i integritat de l’Archivo General de la Guerra Civil Española de Salamanca, basant-se en les recomanacions de la legislació arxivística internacional. En aquest sentit, no acabem d’entendre perquè es reclama la integritat d’un arxiu la documentació del qual va ser adquirida de manera il·legítima, una col·lecció de documents que provenen de l’espoli de “fons” usurpats per “dret de conquesta” als seus propietaris farà ara setanta-vuit anys, contra les lleis vigents a Catalunya aleshores, que Franco va derogar il·legítimament el 30 de gener de 1939, un cop perpetrat l’espoli.

Jo pensava que l’objectiu era la reparació de les víctimes del franquisme i no la perpetuació d’una injustícia que, encara avui, els partits que defensen el Règim del 78, no només no volen afrontar sinó que semblen legitimar. Estem parlant d’un règim dictatorial feixista amb una capacitat repressora de la que encara no en som conscients, i que encara ara sembla perviure en alguns àmbits socials i personatges rellevants.

No són uns simples “papers de Salamanca”. Representen la pervivència d’un règim feixista que dividia la societat entre “vençuts” i “vencedors”, i que la transició ha estat incapaç de trencar a través de la reparació a les víctimes dels “vençuts”, tal i com sí ho fan altres països.

Tot plegat, reforça la idea de l’existència d’un franquisme sociològic que justifica encara avui les vergonyes d’una dictadura repressora.

Darrera modificació el Dijous, 20 abril 2017 18:16
Més en aquesta categoria: « Bona fira Q! Laicismo y libertad »

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER